El júnior femení del CB Escolàpies comença la lliga amb victòria

RESULTATS D’AQUEST CAP DE SETMANA ( 28 Setembre 2008 )

Junior Femení B HOSTALRIC 63 C.B.ESCOLÀPIES 46
Junior Femení A C.B.ESCOLÀPIES 54 SANT NARCIS 50
Junior Masculí C.B.ESCOLÀPIES 53 ADEPAF 73
Sots 25 Masculí PALAMOS 90 C.B.ESCOLÀPIES 74
Sènior Femení CELRA 85 C.B.ESCOLÀPIES 25

Aquest cap de setmana s’ha disputat la segona jornada amb partits detemporada regular, amb un balança de 4 derrotes i una sola victòria. El Junior Femení B ha perdut a la pista de l’Hostalric el seu primerpartit de la temporada. S’ha notat la falta de ritme i de concentració.Cada equip ha guanyat dos períodes, però els locals ho han fet amb mésclaredat.El primer derbi de la temporada ha enfrontat al Júnior Masculí contral’Adepaf. Victòria treballada de l’Adepaf que ha estones ha marxat molt enel marcador. No obstant, s’han vist bones maneres i bon joc a estones enel primer partit jugat sota les ordres del nou entrenador Miquel Ferrando.Molt de públic a la grada amb ganes de veure bàsquet.El sots 25 Masculí ha perdut a la pista del Palamós un partit on hapredominat el joc d’atac per damunt de les defenses. L’anotacióespectacular d’ambdós equips recorda un resultat d’ACB.El Sènior Femení ha viatjat a la difícil pista del Celrà, un dels equipsmés forts del grup. Les nombroses baixes de l’equip han facilitat l’amplevictòria del rival. Estrena amb derrota pel nou entrenador Tete Quirante. Única victòria de la jornada pel Junior Femení A davant del Sant Narcís.Partit molt ajustat amb alternatives en el marcador però sense que capequip aconseguís avantatges clars. Emoció fins al final per aconseguir laprimera victòria de la temporada. L’anècdota del partit la vaprotagonitzar el marcador electrònic, que es va quedar bloquejat a faltade 1 minut i 19 segons pel final del partit i no es va poder solucionar.

Marcos Cabezos (Vilajuïga) torna als orígens i s’incorpora a la Unió Esportiva Figueres

“Amb l’escut de la Unió sempre he tingut unes sensacions diferents...” diu el migcampista figuerenc, de 29 anys, que afirma haver rebutjat ofertes de superior quantia econòmica per “jugar a l’equip de la meva ciutat, on he crescut com a jugador”

Figueres- La Unió Esportiva Figueres ha mogut fitxa amb celeritat després de la lesió de Jordi Masquef, que encara estarà prop de dos mesos de baixa per culpa d’una fractura de peroné, i ha aconseguit la incorporació de l’experimentat Marcos Cabezos (Vilajuïga), format, anys enrere, als equips inferiors de l’entitat. Marquitos –com se’l coneix en l’àmbit futbolístic- ja es va entrenar a les ordres de Marcel·lí Coto el passat dimarts. De 29 anys i nascut a Figueres, Marquitos té a l’esquena un llarg historial esportiu, la gran majoria vinculat a categories superiors, i farcit d’ascensos. No en va, el migcampista, que havia iniciat aquesta temporada a la UE Vilajuïga de 3a Divisió –1 gol, va aportar el seu gra de sorra, ara fa tres mesos, perquè l’AE Roses pugés a la Regional Preferent. Amb anterioritat havia estat peça clau en els ascensos del Vilajuïga a 2a i 1a Regional, i en el de l’amateur de la Fundació Esportiva Figueres a 3a Divisió –també va formar part de la primera plantilla de la Unió, a 2a B.

“Estic molt content, perquè Figueres sempre ha estat la meva ciutat. Aquí he crescut com a jugador i Figueres sempre ha estat casa meva” comenta exultant Marquitos per la possibilitat que li ha ofert la Unió de tornar a vestir la samarreta blanc-i-blava. El jugador no creu que deixar la 3a Divisió per jugar a 2a Regional sigui un marcat pes enrere: “La filosofia del club no és la de 2a Regional, sinó de superior categoria. Per a mi, és com si la Unió estigués a 3a Divisió o més amunt. De cap manera és un pas enrere. Tinc clar que l’any que ve lluitarem per pujar a 1a Regional i vull ajudar la Unió a arribar el més amunt possible, comenta.

Marquitos, que va començar a donar puntades de peu a la pilota al futbol base del Figueres, confessa que “sempre he estat de la Unió” i que “quan vaig rebre la trucada per venir aquí, no m’ho vaig pensar”. I afegeix: “He rebutjat ofertes de més diners per poder estar a Figueres, perquè potser aquests equips que ara em volien l’any que ve ja no hi són i han desaparegut. El Figueres, a curt termini, pot i ha d’estar més amunt. I sobretot he decidit venir perquè el Figueres és l’equip de la ciutat”. Sincerant-se encara més, el migcampista figuerenc fa aquesta reflexió relacionada amb la seva estima cap a l’entitat: “Quan ha defensat l’escut de la Unió, sempre he tingut unes sensacions diferents...”. En l’aspecte esportiu, Marquitos comparteix la reflexió que l’experiència és la seva principal arma: “Està clar que en tinc, però també haig d’intentar ajudar perquè al vestidor hi hagi bon ambient. Hem d’intentar que, al terreny de joc, no es transmeti la mentalitat d’un equip de 2a Regional, sinó de més amunt. No ens podem deixar encomanar per la mentalitat de la resta de rivals de la categoria”. Amb tot, és

conscient que la Unió només persegueix un objectiu, l’ascens, aquesta temporada: “A mi em motiva molt l’obligació de pujar. De fet, en tots els equips on he estat sempre hem tingut d’entrada aquest objectiu”.

En el marc de la bona relació entre la Unió i el Vilajuïga –els de Quermançó no han posat impediments a la marxa de Marquitos, ambdós clubs han acordat disputar dos amistosos en les properes setmanes, en dates encara per concretar, un a l’estadi de Vilatenim i l’altre, al terreny de joc dels de 3a Divisió. Així mateix, el Figueres no descarta que hi hagi més moviments a la plantilla, tot i que no de manera immediata.

L’Adepaf enceta la Copa Catalunya amb una relliscada a la pista de l’Alella (89-65)

Només Pascua, Rabert, Vallmajó i Gatell segueixen respecte la temporada anterior en un equip renovat que va dur a terme una pèssima segona meitat (només 25 punts en total) en la primera jornada de lliga

Alella / En el partit que suposava el retorn a la Copa Catalunya de bàsquet, després del descens de la temporada passada de la Lliga EBA en un any per oblidar, l’Adepaf no va estar gens fins a la pista de l’Alella, en la primera jornada del campionat, i va caure de manera clara per 89-65. Els figuerencs, amb un equip profundament renovat en el qual només continuen, respecte la campanya anterior, Oriol Rabert, Eduard Vallmajó, Eduard Gatell i Guillem Pascua, no van estar gens fins més enllà de la línia de 6,25, arribant a encistellar només 1 dels 16 intents realitzats. Per contra, l’Alella, a còpia de triples, va aconseguir distanciar-se poc a poc de l’Adepaf, que va veure com els de casa sumaven 3 punts en 11 ocasions. En el primer quart, el cinc inicial altempordanès –format pels quatre jugadors que continuen de l’any anterior més Starzinaskas- no va treballar encertadament en defensa, i això va permetre a l’Alella tancar el període amb 11 punts d’avantatge (31-20). En el segon, però, els altempordanesos es van refer, i va poder escurçar la distància en 5 punts i deixar el marcador en un esperançador 46-40 per a la segona meitat.

Però l’Adepaf no va mostrar la seva pitjor cara en els dos darrers quarts. No va ser capaç de frenar Lamin Kassama, que amb 27 punts i 6 rebots seria, de llarg, el millor jugador de l’enfrontament, i, a més, va oferir un recital de desencert sota la cistella contrària –nonés va poder capturar 8 rebots ofensius, fins al punt que només va poder anotar 25 punts en els dos períodes (20-14 i 23-11). Oriol Rabert, amb 15 punts i 5 rebots, va intentar rescatar el seu equip, sense èxit, de l’apatia.

CB Alella: Nacho López (16), Marc Valls (11), Albert Guinart (14), Lamin Kassama (27) i Àlex Plana (16) –cinc inicial, Xavier Isarn, Albert Villalain (6), Sergi Gil (6), Àngel Ferrer i Gerard Duran (7). 11/26 en triples: 3 de Valls i Kassama, 2 de Guinart i López i 1 de Duran. 6/8 en tirs lliures. 17 faltes personals. Cap eliminat.
CB Adepaf Figueres: Gatell (10), Pascua (2), Rabert (15), Vallmajó (8) i Starzinaskas (10) –cinc inicial, Planas (8), Fàbrega, Macau (1), Ripoll, Danés (11). 1/16 en triples: Danés. 10/14 en tirs lliures. 17 faltes personals. Eliminat: Starzinaskas.
Parcials: 31-20, 15-20; 20-14 i 23-11.

Copa Catalunya-Grup 1
1a Jornada:
Bàsquet Alella-CB Adepaf: 89-65
Sant Josep-Salt: 87-76
Sant Andreu N.-UE Montgat: 97-62
UE Sant Cugat-UB Sant Adrià: 66-75
UER Pineda-AECAM Malgrat: 71-62
Grupo Ossorio-CB Santa Coloma: 74-84
CB Blanes-CB Ripollet: 65-64
CB Castellar-Arenys: 62-78

Aquest proper dissabte (19.30 h), al poliesportiu municipal, l’Adepar rebrà la visita del CB Castellar en la segona jornada de la Copa Catalunya.

La Unió suma un punt a Viladamat en un partit poc brillant, però segueix invicte (0-0)

Un xut de Ramos que es va estavellar a la fusta del travesser va ser l’ocasió més clara dels de Coto en tot l’encontre, en què van estar més fins a la segona meitat, coincidint amb l’entrada de Dani Falguera i Enric

Viladamat / El Figueres va sumar el primer empat de la temporada en la segona jornada de lliga, al camp del Viladamat (0-0), en un partit en què els nois de Marcel·lí Coto no van estar gaire inspirats. En el primer tram de l’enfrontament, els locals, gens cohibits, fins i tot van ser capaços de plantar cara als unionistes, que van estar molt a prop de rebre el primer en una rematada de Javi que el porter Xavi Gallego va poder refusar amb èxit. Poc a poc, però, la balança es va equilibrar, i la Unió va calmar els ànims dels jugadors d’Albert Estrach, que van oferir una molt bona imatge. Un xut de Cano que Saurí va enviar a córner va ser l’aproximació més clara dels figuerencs, que van tenir moltes dificultats per superar la poblada línia de migcampistes dels de casa –jugaven amb un sol davanter.

L’entrada al camp, al descans, de Dani Falguera i Enric va esperonar el joc de la Unió que, tot i no trobar el camí per arribar amb solvència a l’àrea local, sí que va crear perill en accions aèries. Albert Ramos, amb un tir que va topar amb la fusta del travesser, va tenir l’ocasió més clara dels blanc-i-blaus, que van veure com l’àrbitre els invalidava una acció que havia acabat en gol –també va fer la vista grossa en una estirada de Jep a Santana dins l’àrea del Figueres. Amb tot, el 0-0 final permet als de Coto seguir invictes, però donant clars símptomes de la necessitat de millorar per guanyar crèdit i presentar ja des de l’inici la candidatura al títol. En la propera jornada de lliga, dissabte a Vilatenim (16.30 h), el Figueres rebrà la visita del Portbou, recent ascendit de la 3a Regional via promoció.

Viladamat: Saurí, Andrés (Capell,46’), Edu, Pere, Sergi, Ferran, Pau (Fèlix, 65’), Lluís, Javi (Pol, 88’), Pellicer i Santana.
UE Figueres: Xavi, Jep, Dídac, Bolasell, Joel, Marín (Enric, 46’), Albert Ramos, Marc, Luque (Dani Falguera, 46’), Cano i Rubén (Pol, 88’).
Àrbitre: López Fernández. Va amonestar Sergi i Pellicer, del Viladamat, i Jep, del Figueres.
Gols: No n’hi va haver.

2a Regional-Grup 15
Resultats 2a Jornada
Vilabertran-Roses B: 1-2
Viladamat-Figueres: 0-0
Portbou-Torroella: 4-3
FE Vilajuïga-Llançà: 1-3
Esplais-Empuriabrava: 1-0
Verges-Agullana: 0-2
Aro-Cabanes: 1-1
La Jonquera-Maçanet: 3-0
Borrassà-Sant Miquel: 3-4

Classificació: 1. La Jonquera, 2. Roses B, 6 punts; 3. Aro, 4. Figueres, 5. Cabanes, 6. Agullana, 7. Llançà, 8. Portbou, 9. Esplais, 4 punts; 10. Torroella, 11. Empuriabrava, 12. Sant Miquel de Fluvià, 3 punts; 13. Viladamat, 1 punt; 14. Borrassà, 15. Vilabertran, 16. FE Vilajuïga, 17. Verges i 18. Maçanet de Cabrenys, 0 punts.

Propera Jornada (3a):
Vilabertran-Viladamat
Figueres-Portbou
Torroella-FE Vilajuïga
Llançà-Esplais
Empuriabrava-Verges
Agullana-Aro
Cabanes-la Jonquera
Maçanet-Borrassà
Roses B-Sant Miquel F.

Isaac Viñales (PM Figueres), 11è en el seu debut al Campionat d’Espanya de Velocitat de 125 cc

El llançanenc va protagonitzar una remuntada espectacular en la segona meitat de la cursa del passat dia 21 de setembre al circuit de La Torrecica, a Albacete, en la seva primera aparició a la competició d’aquesta temporada

Figueres / El jove pilot de la Penya Motorista Figueres Isaac Viñales va ser 11è a la cinquena prova del Campionat d’Espanya Buckler de Velocitat, en la categoria de 125 cc, que es va disputar el passat cap de setmana al circuit de La Torrecica, a Albacete. Viñales, a cavall d’una Aprilia i que debutava aquesta temporada a la competició, va plantar cara al gruix de pilots experimentats de la cilindrada, fins al punt de ser 6è al warm up. La cursa se la va endur el jove Alberto Moncayo (Derbi), que pujava al calaix més alt del podi per primera vegada en el present campionat. Moncayo, que va sortir des del primer lloc de la graella, no es va situar al capdavant de la prova fins a la cinquena volta. Per darrera, Efrén Vázquez (Aprilia) va trobar forat per distanciar-se de la resta de pilots i girar en segon lloc fins a la bandera de quadres. La tercera plaça seria per a l’Aprilia de Luis Salom, que va ser el més murri en una batalla frenètica amb Ricard Cardús (Derbi) i Lorenzo Savadori (Aprilia). A només dues proves per al final del Campionat d’Espanya, Efrén Vázquez segueix com a líder, per davant de Salom i Moncayo.

En el primer entrenament cronometrat, Viñales ja va mostrar el seu potencial, tot aconseguint el 7è millor registre, amb 1:35.802. El líder del campionat, Vázquez, volaria al circuit de La Torrecica per fer la volta més ràpida amb 1:34.273. Moncayo seria 2n (1:34.787) i Pere Tutusaus (Aprilia), 3r (1:35.415). En la segona sessió cronometrada, el llançanenc va mantenir la 7a plaça, amb una volta ràpida quasi calcada (1:35.746) a la de la primera tanda. Vázquez, el líder del campionat, no sortiria de boxes, fet que va aprofitar Moncayo per ser 1r (1:34.156). En la classificació conjunta del grup A després dels primers entrenaments, Viñales era 8è, amb Moncayo, Vázquez i Tutusaus ocupant els tres primers llocs. El pilot altempordanès va sortir des de la 4a filera de la graella, tot i que en el warm up –en què Efrén Vázquez va tornar a mostrar la seva superioritat- havia aconseguit el 6è millor temps (1:35.531) d’entre els 40 pilots participants.

Ja a la cursa, Viñales va completar les 18 voltes amb només 19’’925 més que el vencedor, Alberto Moncayo. El de Llançà va fer una millor volta fins i tot més ràpida que la del warm up (1:35.489), però només va poder lluitar, en el tram final, amb el norueg Sturla Fagerhaug (Aprilia) per a la 10a plaça, que se li va resistir per poc més d’1’’. Amb tot, la remuntada del pilot de la Penya Motorista Figueres va ser espectacular. Després de perdre moltes posicions a la sortida, va ser capaç de recuperar quatre llocs entre les voltes 7 i 8, fins a col·locar-se 17è. A partir d’aquí, la seva escalada va ser constant. Va girar quatre voltes en 13a plaça (de la 13 a la 16), fins que en les tres últimes va poder millorar dos llocs i acabar en la 11a plaça final, sumant així 7 punts, que li donen entrada a la classificació general (s’ha perdut les quatre primeres cites) en la 30a posició. La propera prova de l’estatal Buckler de Velocitat serà el 9 de novembre, a València.

Héctor Ruiz (CN Figueres), vencedor de la prova absoluta masculina de la Travessia de l’Estany

El figuerenc, que fa un mes i mig es va proclamar campió d’Espanya absoluta a Terrassa en la prova de 1.500 m lliures, va avantatjar el segon classificat, Batien Soret (Canet 66) en 17’’, mentre que el seu company de club Toni Garcia va ser 10è

Figueres / El jove nedador del CN Figueres Héctor Ruiz va ser el vencedor absolut ahir diumenge 21 de setembre de la 65a edició de la Travessia de l’Estany, organitzada pel CN Banyoles i que va aplegar, en la prova masculina, més d’un miler de nedadors. Ruiz va fer un registre de 25:08 per recórrer els 2.115 m de la travessia, amb sortida des de la zona sud de l’estany i amb arribada a la banda nord, al paratge de Lió, tot i que no va poder batre el rècord de la prova, que ostenta el nedador de l’Hospitalet Kiko Hervás, amb 23:05, assolit en l’edició de l’any passat. El figuerenc va arribar amb només 17’’ d’avantatge respecte el segon classificat, el júnior del Canet 66 Bastien Soret. La tercera posició va ser per a Adrián González, del CN Sant Andreu, amb un temps de 25:59. El company de Ruiz al CN Figueres Toni Garcia va tancar la travessia amb una excel·lent 10a plaça, amb 26:41, d’entre els 1.065 nedadors que van finalitzar-la. Cal esmentar que Héctor Ruiz ja va formar part del quadre d’honor de la Travessia de Banyoles l’any passat, en què va ser el primer classificat de la categoria júnior. El nedador figuerenc segueix afegint capítols a una temporada brillant. El passat 5 d’agost, a la piscina del CN Terrassa, Ruiz es va penjar la medalla d’or al Campionat d’Espanya absolut d’estiu en els 1.500 m lliures, amb un temps de 15:58:11. Dos dies després, en els 200 m lliures, el del Natació va ser 22è (1:57:90). En la prova dels 400 m lliures, disputada l’endemà dia 8 d’agost, Ruiz va ser 8è (4:06:84).

A Banyoles, en fèmines, el domini va ser plenament francès, amb un total de 6 nedadores del país veí del nord entre les deu primeres classificades. Ophélie Etienne, Lara Grangeon i Alexianne Castel, del CN Font Romeu, es van repartir, amb aquest ordre, els tres primers llocs, amb només 32’’ de marge entre totes tres. Margaux Fabre, del Canet 66, va ser 4a, amb 27:19. La nedadora del CN Figueres Raquel Valentín va ser 83a, amb un temps de 31:10, i 29a classificada en la categoria júnior. La seva companya Maria Àngels Puig va ocupar el lloc 86, amb 31:26. Un total de 450 nedadores van completar la travessia que, en la vessant femenina, tenia el mateix traçat i distància que la masculina. En les dues proves menors, Arnau Fernández, del CN Figueres, va ser 47è en la reservada als nois, de 1.300 m de distància, amb un registre de 17:27. El primer classificat, d’entre 146 participants, va ser Callum Carse, del CN Sabadell, amb 15:15. En noies, la vencedora va ser Andrea López (CNA Barceloneta), amb 15:18 i 139 nedadores arribades.

Raquel Valentín també va disputar la travessia banyolina quasi un més i mig després de prendre part a l’estatal júnior de Terrassa, que va tenir lloc paral·lelament a l’absolut, en què Héctor Ruiz va ser campió en els 1.500 m. Valentín no va poder classificar-se per a la final dels 100 m lliures, en què va ser 32a amb 1:04:71. En els 200 m lliures, l’altempordanesa va ser 21a, amb un temps de 2:16:63, mentre que en els 200 m estils va ser 18a (2:34:35), tot rebaixant en un segon la seva millor marca personal en aquesta disciplina.

El Figueres és molt a prop de fitxar un migcampista que cobreixi la baixa de Masquef

L’equip disputa diumenge a Viladamat (16 h) la segona jornada del campionat de lliga de 2a Regional amb les baixes de Masquef, Cruz i Roger, mentre que Marcel·lí Coto, el tècnic, ha convocat el porter del juvenil Sergi

Figueres / La secretaria tècnica de la Unió no descarta realitzar una nova incorporació la propera setmana, que cobriria la baixa de Jordi Masquef, que estarà allunyat dels terrenys de joc entre dos i tres mesos per culpa d’una fractura de peroné patida en el partit de presentació del dia 6 de setembre contra el Sabadell B a Vilatenim. De fet, el club té una llista de noms damunt la taula que s’ha anat reduint en els últims dies, i tot fa pensar que, amb el vist-i-plau garantit de la directiva, en les properes hores es podria fer oficial l’arribada d’un migcampista de molta experiència i procedent d’una categoria superior. El cas és que el Figueres no ha estat gens afortunat amb les lesions en les últimes setmanes. A la lesió de Masquef s’ha d’afegir la de Jordi Cruz –a l’espatlla- en el partit inaugural del campionat –en què Marín, Cipri i Marc Gasull no van poder ser alineats des de l’inici per culpa de diferents molèsties, tot i que l’exjugador de la Fundació ja podrà entrenar-se amb els seus companys la setmana vinent, si no hi ha contratemps de darrera hora. Amb tot, el tècnic blanc-i-blau, Marcel·lí Coto, ha convocat el porter del juvenil Sergi –que va debutar amb el primer equip del Torneig de Maià a la pretemporada- per al partit de la segona jornada de lliga a 2a Regional, que la Unió disputarà al camp del Viladamat diumenge a la tarda (16 h). Roger, per motius laborals, també serà baixa.

El Viladamat, un clàssic a la categoria sense angoixes per abandonar-la, estrena enguany entrenador en la figura d’Albert Estrach, que durant set temporades n’havia defensat la samarreta. Estrach, de 28 anys i que no descarta tornar a vestir-se de curt en el cas que superi una lesió de genoll, substitueix a la banqueta el baixempordanès Albert Muñoz. El Viladamat ha rejovenit la plantilla amb la incorporació dels juvenils de l’Escala Pau, Aleix i Meli. També s’estrenen a l’equip Nani, del filial escalenc, i Pere Carreras, del Sant Miquel de Fluvià. Per contra, els d’Estrach han perdut José Luis González, el seu màxim artiller de la temporada passada, que ha marxat al Monells, i Moha Jamali i Gento, que ho han fet al Torroella de Montgrí. Segueixen de la campanya anterior Xavier Saurí, Ferran Sánchez, Lluís Buenaventura, Gerard Pellicer, Pol, Miquel Guerrero, Félix Santos, Edu Casadevall, Christian Gómez, Xavi Capell, Andrés Hernández i Marc Fuentes. En la primera jornada de lliga, el Viladamat va perdre al camp del Torroella, en un derbi de proximitat, per 3-1.

Per altra part, els equips de futbol base de la Unió enfilen la recta final de la preparació amb la vista posada a l’inici del campionat de lliga, els propers 27 i 28 de setembre. Aquest proper cap de setmana serà el darrer amb amistosos pels diferents equips de l’entitat, amb un interessant Mercantil-Cadet A, diumenge a la tarda (17 h). El juvenil A, per la seva banda, s’enfrontarà al Banyoles (diumenge, 17 h, al Pla de l’Estany), mentre que l’infantil C es desplaçarà al camp de l’Esplais, dissabte (11 h). En alevins, l’A i el B es desplacen al camp de l’EF Gironès diumenge (12.30 h i 11 h, respectivament), mentre que el C rebrà dissabte a la tarda al camp del Far el Gironès-Sàbat (16 h).

El campió sub-23 belga és un dels inscrits al Cinturó Ciclista de l’Empordà

La prova, que començarà el proper divendres 3 d’octubre i que va presentada el passat dia 9 de setembre al Consell Comarcal, comptarà amb la presència dels equips professionals Davitamon-Lotto, Rabobank, Orbea, Amore & Vita o Burgos, entre d’altres i ofereix un recorregut dur i selectiu amb el pas per comarques veïnes

Figueres / Dimitry Claeys, campió belga sub-23 i integrant de la potent esquadra del Davitamon-Lotto, serà un dels ciclistes destacats a la línia de sortida del Cinturó Ciclista de l’Empordà d’enguany que, organitzat per l’Esport Ciclista Figueres, es disputarà entre els propers dies 3 i 5 d’octubre. L’equip belga, filial del professional Silence-Lotto, el completaran Reno Dekeulenaer, Jarno Van Guyse, Kenny Terweduwe, Quince Vens, Olivier Maes, Sibrecht Pieters i Sven Vandousselaere. La prova, que en el que serà la seva novena edició s’estrenarà dins el calendari de la categoria Continental UCI-Europe Tour, ja ha tancat el llistat d’equips participants en què, al marge del Davitamon belga, també figuren el Rabobank holandès, l’Amore & Vita polonès, el Katay italià, els espanyols de l’Orbea i Burgos Monumental, el Centri Della Calzatura serbi i l’A-Style Somn grec, tots ells professionals. La representació dels equips elit i sub-23 la protagonitzaran els francesos La Pomme, Lyon-Vaux en Velin i C4C Chemins Roanne i els també estatals Fuerteventura-Canarias, Comunidad Valenciana, Azysa-Cetya-Viscarret, Azpiru Ugarte, Andalucía Cajasur, Aluminis Sant Jordi i Camp de Tarragona.

El Cinturó de l’Empordà va ser presentat de manera oficial el passat dimarts 9 de setembre als jardins del Consell Comarcal, al carrer Nou de Figueres, en un acte que va comptar amb la presència dels ciclistes olímpics Carles Torrent i Joan Llaneras, doble medallista als Jocs de Beijing, celebrats recentment, i de la nova presidenta de la Federació Catalana de Ciclisme, Carme Mas, a banda del president i vicepresident de l’entitat organitzadora, l’EC Figueres, Josep Fernández i Josep Aparici, respectivament, i del delegat d’Esports de la Generalitat de Catalunya a Girona, Josep Saguer. En el torn de parlaments, Josep Fernández no va dubtar en destacar “el gran esforç humà i econòmic” que ha hagut de fer el club per engrescar-se a organitzar una cursa d’aquestes característiques. Fernández va aprofitar l’acte per nomenar Joan Llaneras com a president honorífic de l’EC Figueres. Per la seva part, Aparici, vicepresident i director tècnic de la prova, va analitzar les tres etapes del Cinturó, emfatitzant en el fet que, la segona, el dia 4 d’octubre, que unirà Besalú i Empuriabrava, ha estat catalogada com la “reina”, ja que els corredors hauran de superar els exigents alts d’Oix i Rocabruna, de 1a categoria, que per primera vegada acolliran una cursa ciclista. La darrera etapa no comportarà canvis en relació al traçat de les edicions passades, i finalitzarà davant el Museu Dalí de Figueres, amb sortida a Vilafant i 133 km de recorregut, previ pas per l’alt de Sant Pere de Rodes.

En relació als equips participants que ja han confirmat la seva presència al Cinturó, Aparici va remarcar “el salt qualitatiu que dóna la cursa amb la participació d’alguns de molta categoria, que converteixen el Cinturó de l’Empordà en la segona cursa de Catalunya en importància, esportivament parlant, només superada per la Volta Ciclista a Catalunya”. El director tècnic de la prova també va destacar que “la participació al Cinturó està molt per damunt de curses molt importants com el mític Circuito Montañés de Cantàbria” i va lamentar el fet que “en aquesta edició no puguem comptar amb equips que no havien fallat mai en cap edició del Cinturó, tant estatals com estrangers, tot i que, si en un futur, estan al nivell que puguem assolir esportivament, sense cap dubte tindran la seva oportunitat”.

Mentrestant, Joan Llaneras, que va centrar l’atenció dels presents i que coneix prou bé el traçat del Cinturó, va assegurar en el seu torn de paraula que “amb aquestes etapes i els equips que participen, el Cinturó de l’Empordà té l’èxit assegurat. Tinc l’esperança que es consolidi a la nova categoria o que, fins i tot, pugui donar el salt al calendari professional superior, ja que curses com aquesta fan molta falta per crear afició”. No cal oblidar que el Cinturó Ciclista, tot i tenir arrels plenament altempordanesa, freqüentarà enguany carreteres de comarques veïnes, un fet que no va remarcar el president del Consell Comarcal, Pere Vila: “D’aquesta manera agermanem aquestes terres amb les d’altres comarques, com les del Pla de l’Estany i la Garrotxa, demostrant que aquesta prova esportiva no té fronteres i que pot arribar molt lluny portant el nom de l’Empordà”.

Cal esmentar que la vigília de la primera etapa, dijous 2 d’octubre, tindrà lloc a la Rambla de Figueres l’acte de presentació dels equips participants al Cinturó (19 h), en una festa que comptarà amb actuacions musicals i la presència d’alguns personatges del programa televisiu “Polònia” de TVC, entre ells Toni Albà. L’etapa de l’endemà, la inaugural, enllaçarà Empuriabrava i Roses i tindrà 152 km.

El video de la presentació del Cinturó Ciclista de l'Empordà 2008

Coto i Pujadas coincideixen en afirmar que la Unió no ho tindrà gens fàcil aquesta temporada

Tant el tècnic del primer equip com el seu ajudant avisen que el campionat que acaba de començar no serà igual que l’anterior, però són optimistes de cara al futur i consideren que poc a poc el Figueres agafarà el pols a la categoria

Figueres / Tant Marcel·lí Coto, màxim responsable tècnic del primer equip de la Unió, com el seu ajudant, Ramon Pujadas, van coincidir en afirmar, després del partit inaugural del campionat de 2a Regional del passat dissabte a la tarda contra el Vilabertran, que la temporada que acaba d’iniciar-se no serà tan plàcida com l’anterior. Coto i Pujadas compartien la sensació exterioritzada pels afeccionats a la sortida de l’estadi que l’equip no havia estat precisament fi: “Serà una temporada molt travada, però poc a poc agafarem el ritme a la categoria. Si anem sumant, tot serà més positiu”, comentava el primer després del xiulet final que, malgrat tot, va donar els primers tres punts als unionistes. L’entrenador no amagava que les baixes per lesió –els juvenils Xavier Coto i Toti Pujolar van haver de sortir a l’onze inicial, i la de Jordi Cruz quan només es duia poc més d’un quart d’hora, havien afectat el rendiment de l’equip –“ens han complicat la situació dels jugadors al camp”, va afirmar- però assegurava, al mateix temps, que “si a la segona part haguéssim estat més fins, el resultat hauria estat molt més ampli, coincidint amb el fet que el Vilabertran ha fet un pas enrere”. Amb tot, Coto llançava un “avís per a navegants”: “La gent s’ha de mentalitzar que aquesta temporada no serà igual que la de l’any passat”.

Per la seva part, el segon entrenador unionista, Ramon Pujadas, admetia que havia estat “un partit complicat” i que les dificultats que havia tingut l’equip es podrien atribuir al fet que “la setmana ha estat un pèl atípica i el dia abans del partit vam haver d’entrenar”. Pujadas coincidia amb Coto tot afirmant que “la temporada serà més dura que la passada. Ens costarà molt més guanyar. Tots els equips ens esperen ensenyant les urpes” i lloava l’aportació dels juvenils: “Han mostrat un nivell òptim i esplèndid”. De l’afició, l’ajudant de Coto en va aplaudir el suport –“És i ha de ser el jugador número 12, tant a casa com a fora”- i també va parlar del proper encontre, al camp del Viladamat (diumenge, 16 h): “Potser ens pot beneficiar que es tracta d’un camp de dimensions grans i de gespa natural”.

Mentrestant, el migcampista Jordi Masquef, que diumenge va veure el partit del seu equip des de la graderia amb la cama enguixada –pateix una fractura de peroné- i acompanyat dels seus pares, estarà un mínim d’un mes i mig allunyat dels terrenys de joc. L’àrea esportiva del club té previst proposar a la directiva, en la reunió de demà dimecres, cobrir l’absència de Masquef amb el fitxatge d’un altre migcampista. Coto recuperarà Enric i Luque per al partit de diumenge a Viladamat, mentre que s’espera que Marín, Cipri i Gasull, que van ser convocats però que arrossegaven molèsties, ja estiguin en condicions. Masquef i Cruz, que amb un cop a l’espatlla podria retornar a l’onze en la tercera jornada, seran baixa.

La Unió sua tinta per desfer-se del Vilabertran en l’estrena del campionat de 2a (3-1)

El tècnic unionista, Marcel·lí Coto, que tenia les baixes de Masquef, Enric i Luque, va perdre Jordi Cruz ben aviat per lesió (17’) i l’equip no va embastar el primer triomf de la lliga fins a l’equador del segon període, gràcies a Cano

Figueres / El Figueres va haver recórrer al pic i a la pala per superar un altre recent ascendit de 3a, el Vilabertran, en l’estrena del campionat de 2a (3-1). Dissabte, a Vilatenim, els prop de tres-cents seguidors locals van arronsar el nas més d’una vegada veient els problemes que tenia el seu equip en el primer partit oficial de la temporada que, malgrat tot, es va resoldre favorablement per als interessos blanc-i-blaus. La Unió, sense Masquef –que tot i la seva fractura de peroné va veure el partit des de la tribuna acompanyat pels seus pares, Enric i Luque, i amb Marín, Cipri i Marc Gasull a la banqueta amb diferents molèsties, va presentar a l’onze inicial la participació de dos juvenils, Xavier Coto i Toti Pujolar, que, malgrat la inexperiència –han fet, però, la pretemporada amb l’equip, van oferir un bon nivell. Els de casa van tenir dificultats per plasmar la seva teòrica superioritat, sobretot durant els primers quaranta-cinc minuts. Una de les referències del joc creatiu dels figuerencs, Jordi Cruz, va haver de deixar el terreny de joc abans d’hora per una contusió a l’espatlla que el tindrà de baixa un parell de setmanes, i l’equip se’n va ressentir. Tot i això, la Unió va colpejar primer, i l’1-0 semblava obrir les portes a un camí molt més còmode. El Vilabertran de Marc Genís, molt ben posicionat, no va perdre el nord, i Francesc Vidal va foradar l’escaire amb un potent xut des de fora de l’àrea abans del descans.

Tot i l’1-1, el Figueres va saber fer madurar l’encontre a la represa. Va trobar més fluïdesa a la banda esquerra, i fruit d’aquesta millora va arribar el 2-1, de cap després d’un llançament de falta. El segon gol va fer baixar els braços als visitants, que amb prou feines van fer treballar el porter Xavi a la segona meitat. A l’altra àrea, en canvi, José Cano va segellar la victòria fent el 3-1 (80’), en una acció “de murri” en què va superar la sortida del porter aixecant-li l’esfèrica per damunt. Després d’una temporada en què el Figueres es va passejar a 3a, els afeccionats admetien dissabte a mitja tarda, que la present no seria precisament un camí de roses. Alguns, però, feien ús de l’optimisme infinit. Des del gol nord, la desena de membres de la penya oficial “Ultres Tramuntana” cridaven “tornarem a 2a B!”. Temps al temps.

Resultats 2a Regional
1a Jornada-Grup 15:
Figueres-Vilabertran: 3-1
Torroella-Viladamat: 3-1
Llançà-Portbou: 0-0
Empuriabrava-FE Vilajuïga: 1-0
Agullana-Esplais: 1-1
Cabanes-Verges: 2-0
Maçanet-Aro: 1-3
Sant Miquel F.-La Jonquera: 1-3
Roses B-Borrassà: 1-0

Classificació: 1. Figueres, 2. Torroella, 3. La Jonquera, 4. Aro, 5. Cabanes, 6. Roses B i 7. Empuriabrava, 3 punts; 8. Agullana, 9. Esplais, 10. Llançà i 11. Portbou, 1 punt, i 12. Borrassà, 13. FE Vilajuïga, 14. Sant Miquel F., 15. Vilabertran, 16. Viladamat, 17. Maçanet C. i 18. Verges, 0 punts.

Propera Jornada:
Vilabertran-Roses B
Viladamat-Figueres (diumenge, 16 h)
Portbou-Torroella
FE Vilajuïga-Llançà
Esplais-Empuriabrava
Verges-Agullana
Aro-Cabanes
La Jonquera-Maçanet
Borrassà-Sant Miquel F.

Segueix en directe el primer combat de Fàtima Ribot (AJAE) a l'europeu júnior de judo de Polònia!

En aquest enllaç podràs seguir en directe el primer combat de l'altempordanesa Fàtima Ribot (AJAE) al campionat d'Europa júnior de judo, que se celebra a Polònia des d'avui i fins diumenge 12 de setembre. Ribot disputarà el primer combat de la categoria de -63 kg contra la georgiana Tinatin Kulusashvili:

http://217.24.217.137/www.judo-world.net/eju/european/ec_u20_2008_warsaw/tta.php?tta_mode=&aktion=profil&nachname=RIBOT&vorname=Fatima&klasse=-63&geschlecht=w&sprache=english

També pots trobar els quadres complets de la competició, aquí:

http://www.judo-world.net/eju/european/ec_u20_2008_warsaw/tta.php?tta_mode=&aktion=pdf_sheet&klasse=&sprache=espanol

La Unió supera el Sabadell B en el partit de presentació a Vilatenim (4-2)

Els blanc-i-blaus, que dissabte donaran el tret de sortida a la lliga de 2a Regional enfrontant-se al Vilabertran, perden per lesió el migcampista Jordi Masquef, que amb un trencament del peroné podria estar allunyat dels terrenys de joc més d’un mes i mig

Figueres / La Unió va superar de manera còmoda (4-2) el filial del Sabadell, del grup 6 de 2a Regional, en el partit que va servir de presentació oficial de la nova plantilla per a la temporada que comença el proper cap de setmana, disputat el passat dissabte a la tarda a l’estadi de Vilatenim sota una feble però constant pluja. La parròquia blanc-i-blava –reduïda per les desfavorables condicions meteorològiques- va poder veure en acció les cares noves que l’equip presenta enguany (Cruz, Cano, Bolasell, Rubén, Joel Colomer, Enric, Xavi Gallego i Luque), ja que el tècnic, Marcel·lí Coto, va fer ús de tots els jugadors disponibles. L’amistós, que de ben segur a més d’un li va comportar els records de vells enfrontaments entre les dues entitats a la 2a Divisió A, no va ser vistós, però el Figueres va trobar el camí de la porteria a la primera meitat, gràcies a Cano, un dels puntals que ha de marcar la diferència en el campionat que comença dissabte. El davanter, que havia arribat a jugar a 2a B amb el primer equip de la Unió, va estrenar el marcador ben aviat (19’), després que l’àrbitre no concedís un gol a Cruz. Els vallesans, tot i el gol, no van perdre la seva bona disposició tàctica, i van optar per buscar els contracops, sobretot de la mà de Puig i Jony. Malgrat això, i alguns imprecisions, la Unió va ampliar la diferència abans del descans, després d’una bona acció individual de Cano (43’).

A la segona meitat, els unionistes certificarien la victòria després que Jordi Masquef transformés un penal per mans d’un defensa visitant (48’). La resta de minuts van ser força interessants. Jordi Cruz es va treure de la màniga una brillant jugada personal per fer el 4-2 (70’), poc després que el filial arlequinat escurcés la diferència (55’), des del punt dels onze metres, mitjançant Perico. L’última diana la van aconseguir els visitants, gràcies a Rocamora, en una acció individual (75’). La nota negativa de l’encontre la va protagonitzar el migcampista Masquef que, poc abans del xiulet final, va topar amb el seu company José Cano i va patir una lesió al peroné, que el mantindrà allunyat dels terrenys de joc un mínim de sis setmanes. La vesprada a Vilatenim també va comptar amb el parlament del president de l’entitat, Pere Aguado, que es va comprometre, en nom de tota la plantilla, a lluitar el màxim per aconseguir l’ascens a 1a Territorial i completar amb èxit la segona etapa de la “travessia del desert”. El de dissabte va ser el primer i únic partit amistós que el Figueres ha disputat com a local al llarg de la pretemporada.

UE Figueres: Cipri, Jep, Enric, Joel, Bolasell, Marín, Masquef, Torrent, Albert Ramos, José Cano, Rubén, Xavi, Roger, Adam, Marc Gasull, Cruz, Dani Falguera, Luque i Pol.
CE Sabadell B: Albert, Rocamora, Rubiño, Christian, J. Prats, Puig, Perico, Igor, Jony, Reche, Molina, Ángel, Paco Herrera, Patón, Adrián, Paquito, Mañas i Ricky.
Àrbitre: 1-0: Cano (19’); 2-0: Cano (43’); 3-0: Masquef (p.) (48’); 3-1: Perico (p.) (55’); 4-1: Cruz (70’); 4-2: Rocamora (75’).
Estadi: Vilatenim, uns 200 espectadors.

El Guillamet de 1990, el bateig ciclista d’un tal Joan Llaneras...

El mallorquí, que resideix a Montagut (Garrotxa) i que s’ha adjudicat dues medalles a Beijing 2008 en la modalitat de ciclisme en pista, va ser el dominador absolut de la 32a edició del Trofeu Francesc Guillamet i Navarra, disputada el 18 de març de 1990 al carrer de Nou de Figueres, quan tenia només 20 anys

IVAN PRAT - Figueres / Diumenge 18 de març de 1990. Un jove espigat, sec però valent, amb un mallot ciclista ajustat i amb cara de nen –la que encara té- alçava el trofeu, a la tarima habilitada al carrer Nou de Figueres, com a vencedor absolut de la 32a edició del Francesc Guillamet i Navarra, que aleshores organitzava el desaparegut Club Ciclista Empordanès. Tenia 20 anys, i militava a l’equip AC Cesaden-Diseño Otero, de Platja d’Aro, una potent esquadra amateur capitanejada per Ramon Llistosella. L’alcalde de la ciutat, Marià Lorca, lliurava el trofeu al que, anys més tard, passaria a ser l’esportista espanyol amb més èxits en una Olimpíada. Natural de Porreres, a les Balears, però establert a Montagut, a poc més de 30 quilòmetres de Figueres però ja a la Garrotxa, Joan Llaneras era aquella promesa escanyolida que, amb un somriure i mitja vergonya, va pujar al podi a recollir el premi com a vencedor del Guillamet.

Era l’època en què els figuerencs encara sortien al carrer per gaudir d’una matinal ciclista –l’afany per aquest esport també es feia notar a les llistes d’inscrits, amb 107 corredors en aquella edició. Així, molts veïns de la ciutat podran dir que van ser testimonis directes dels primers èxits d’un medallista olímpic. Aquell matí de diumenge, Llaneras es va passejar pel carrer Nou, Rutlla, Sant Antoni i Riumors, durant els 90 minuts que va durar la cursa –aquell any, els organitzadors estrenaven el canvi de sentit pel clàssic circuit urbà. Amb el seu format tradicional d’esprints puntuables cada 10 minuts, el Guillamet no va fer despentinar Llaneras, que se’n va adjudicar 7, tot aconseguint així la victòria final. Només Manuel Espejo (CC Tarragona), Xavier Isasa (ADO 92) i Juan Ortiz (Mohedano), que van ser 2n, 3r i 4rt, respectivament, van provar de fer-li ombra.

Ara, 18 anys i 5 mesos després, Joan Llaneras, l’esportista espanyol que més medalles olímpiques té a la vitrina de casa seva, penja la bicicleta. Al Guillamet ja s’hi va presentar amb la targeta de ser el subcampió d’Espanya en pista. Era un presagi del que vindria. Només ell a Espanya ha sumat metalls en tres Jocs consecutius. La primera, d’or, va arribar a Sydney 2000, en la prova de puntuació. Repetiria segon lloc a Atenes 2004 i en la mateixa disciplina. La setmana passada, a Beijing, va donar tota una lliçó de sacrifici i, amb 39 anys i a pocs dies de l’adéu definitiu, es va penjar dues medalles més, un or en la prova de puntuació i una plata en la de Madison, fent parella amb el també balear Toni Tauler, que va substituir el malaurat Isaac Gálvez. La seva mort als Sis Dies de Gante, a Bèlgica, el 26 de novembre de 2006, en un tràgic accident en plena competició després de topar amb un altre corredor, va deixar molt tocat Llaneras, el seu company de sempre en aquesta disciplina, que s’ha sobreposat de la millor manera per dedicar-li les dues medalles xineses. Llaneras va arribar a la pista després de set temporades al circuit professional, entre 1991 i 1998, defensant els colors de l’ONCE i el US Postal, però es va adonar que, on ell tenia opcions de fer-se un nom, era dins dels velòdroms. Sempre immaculat tot i l’ombra contínua del dopatge sobre els ciclistes, ha estat campió del món en pista en set ocasions, quatre en la prova de puntuació (1996, 1998, 2000 i 2007I i tres més en la Madison –amb Miquel Alzamora el 1997 i amb Isaac Gálvez el 1999 i 2006.

I se’n va per la porta gran. Amb quatre metalls penjant del seu coll i el millor palmarès olímpic d’Espanya. En declaracions a l’ens estatal televisiu que fa la cobertura dels Jocs xinesos, Llaneras no deixava ni tan sols un espai per al dubte d’una possible continuïtat motivada pels èxits a Beijing: “No hi ha marxa enrera. La decisió de deixar-ho ha estat molt pensada amb la família. És dur retirar-se així, però la decisió ja està presa. Sé que al principi el meu cap patirà, però ho haig de fer”, deia. No en va, el petó a la seva esposa i l’abraçada al seu fill, que eren a la graderia del velòdrom de Laoshan, just després de finalitzar les dues proves que li van suposar pujar al podi, eren alguna cosa més que una felicitació. Marxa amb els deures fets d’un ciclista honest. Segur que els qui, ara fa poc més de 18 anys, van aplaudir el seu triomf al Guillamet a peu mateix del carrer Nou, ara ho hauran fet des de casa.

Un avió “volant baix” per les carreteres altempordaneses

Joan Llaneras no és, ni ho ha estat mai, dels qui selecciona el grup de companys amb qui entrena. Meticulós, això sí, ha compartit hores de pedalades per les carreteres properes a Montagut amb professionals –Dídac Cuadros, Tondo, Torrent...- i cicloturistes passatgers que, en ocasions, ni tan sols l’han reconegut. Al mallorquí se l’ha pogut veure sovint donat voltes a l’estany de Banyoles, però també en les ascensions als colls de Canes, Bracons o Els Plans, o al sempre respectat Rocacorba. Però Llaneras tenia com a predilecció fer els entrenaments basats en sèries en un tram de carretera altempordanès, el que uneix la carretera d’Olot, des de l’encreuament que condueix a Ordis i Borrassà, fins a l’N-II, a l’alçada de Vilamalla. “Un avió volant baix” deien els qui intentaven seguir-lo. Era una de les carreteres de la comarca més freqüentada pel campió olímpic de Beijing. “Era” perquè Llaneras té en ment marxar de Montagut –on el poble li va dedicar un carrer- el 2009 per retornar a les Illes i fer-se càrrec de la gestió del velòdrom balear.

Carles Coto (Sevilla Atlético) i Alan Baró (Alacant) debuten com a titulats a 2a Divisió A

Tant el figuerenc com el de Darnius, però, van caure per la mínima amb els seus equips, al camp de l’Albacete (2-1) i a casa contra el Xerez (0-1), respectivament, mentre que el llançanenc Héctor Simón no va participar en el triomf del Girona a Vigo (0-1), amb gol de l’exunionista Jaume Duran

Figueres / Els altempordanesos Alan Baró (Alacant) i Carles Coto (Sevilla Atlético) van debutar el passat cap de setmana a 2a Divisió A com a titulars amb els seus respectius equips, tot i que sense massa fortuna, ja que tots dos van perdre per la mínima, enfront del Xerez (0-1) i l’Albacete (2-1). L’altre jugador de l’Alt Empordà que també forma part d’una plantilla de la categoria de plata del peu-pilota espanyol, el llançanenc Héctor Simon, no va participar de la sorprenent victòria del seu equip, el Girona, al camp del Celta, en la primera jornada de lliga del campionat –cal recordar que el gol del triomf gironí el va aconseguir l’exmigcampista del Figueres i del Peralada Jaume Duran. El darniuenc Alan, pivot defensiu de només 23 anys, va ser un dels pocs del seu conjunt que es va salvar en l’ensopegada de l’Alacant al seu estadi contra el Xerez. Alan va disputar els 90 minuts complets, tot i que el seu tècnic, José Carlos Granero, va haver de moure la banqueta i substituir alguns dels pesos pesant vist el baix rendiment mostrat a la primera meitat. Abel Buades, Álvaro i Luis Gil van marxar a la dutxa abans d’hora a instàncies del seu entrenador, mentre Alan es mantenia damunt la gespa del Rico Pérez fins al xiulet final. Tot i el mal joc dels de casa, el gol del Xerez va arribar en un rebuig desafortunat de Cavas, que va topar en el cos del seu company Català i es va acabar introduint a la porteria d’Unanua (67’). Un debut amb regust agredolç per a Alan Baró que, de tota manera, no podrà oblidar el passat 30 d’agost, data en què va estrenar-se a 2a A després d’una fugaç trajectòria pel Peralada, la FE Figueres i la UE Figueres, on va militar les campanyes 05/06 i 06/07.

Tampoc va ser afortunat el debut del figuerenc Carles Coto, fill de l’actual tècnic del primer equip de la Unió, Carles Coto, amb el seu nou equip, el Sevilla Atlético, a 2a A. Coto, de només 20 anys i forjat a la pedrera del FC Barcelona, va ser titular al camp de l’Albacete en la primera jornada de lliga, però no va poder fer res per evitar la derrota per 2-1 en un enfrontament marcat per les decisions del col·legiat, que va deixar el filial andalús –a qui va mostrar fins a 10 targetes grogues- amb només 9 jugadors, per dues expulsions –Gallardo i Cordero. Coto va ser substituït al descans per Víctor Díaz, després que els locals marquessin l’1-0 a poc per al final del primer període (43’). Tot i jugar amb deu des els darrers vint minuts després de l’expulsió de Gallardo, Fernando faria l’1-1 (85’) per al Sevilla Atlético, però l’Albacete va aprofitar una falta propera a la frontal que també suposaria la vermella a Cordero (93’) per fer el 2-1 definitiu. L’exdefensa de la Unió Óscar Ramírez, natural de la Bisbal d’Empordà, també va ser titular en aquest encontre amb els andalusos, tot arribant a disputar l’encontre complet.

L’únic representant altempordanès a 1a Divisió, el figuerenc Damià Abella, de 26 anys, també va ser titular amb el Betis a la jornada inaugural del campionat, en què els de Chaparro van caure al Ruiz de Lopera per 0-1 en el derbi andalús contra el Recreativo de Huelvo. Damià –que duu el dorsal 12 a la samarreta blanc-i-verda- va disputar tots els minuts del partit, en la posició de lateral dret. Segons les estadístiques, l’exdefensa del Figueres –a la Unió jugava d’interior amb molt més recorregut ofensiu- va fer 2 bones assistències, va perdre 3 pilotes, en va recuperar 3 més i va cometre 2 faltes.