L’actual president del Club Nàutic l’Escala, Narcís Carreras, destaca que l’expansió de l’entitat al llarg dels 40 anys de vida ha anat lligada “a l’evolució del turisme” i assegura que “les instal·lacions i els serveis ens han donat la propulsió”, al mateix temps que reconeix que “no podem créixer en espai físic, però sí en les activitats”
IVAN PRAT – L’Escala / Un munt d’embarcacions ben disposades eviten veure l’horitzó marítim –que no el massís del cap de Creus- des de la seu del Club Nàutic l’Escala, a peu de mar. S’intueix la badia, això sí. Lluny de suposar un contratemps, aquest fet és sinònim d’esplendor. L’entitat, que el passat mes de maig va complir 4 dècades, viu el seu millor moment. Capacitat per a quasi un miler d’amarratges, més de mig miler de socis, la creació del soci esportiu, l’estabilitat a la junta directiva, l’il·lusionant projecte de la nova seu social, les 8 banderes blaves consecutives... Tot plegat es veu reflectit al rostre del seu president, Narcís Carreras, que ocupa el càrrec des de 2005 i que pot presumir d’assegurar, sense embuts, que, un any abans que finalitzi el seu mandat, tots els objectius fixats en el seu inici, ara fa tres anys, s’han acomplert. Escalenc de naixement, aquest promotor immobiliari de 53 anys viu al país de l’anxova de tota la vida, tot i que desenvolupa la seva tasca professional uns quilòmetres més al sud, a la comarca veïna. Afeccionat a passejar amb la seva embarcació “i poca cosa més en l’àmbit nàutic” i al golf, medita poder celebrar, també com a president, els 45 anys de l’entitat...
-Que un club faci 40 anys es aviat dit, però pel camí es deuen haver superat molts obstacles...
-Està clar que hi ha hagut una evolució des de 1968, quan les instal·lacions, precàries, no passaven d’unes passarel·les de fusta i uns bidons. Però en aquell moment, un grup d’amics de l’Escala i alguns estiuejants van tirar endavant el projecte, i des d’aleshores s’ha anat creixent. Va ser el tret de sortida al turisme. Durant la primera dècada del club, les instal·lacions eren a la Clota, però a les oficines, al casc urbà. L’any 1979, però, es va construir la dàrsena, i també la seu administrativa. Tot s’ha anat posant a lloc fins al dia d’avui, que encara es manté la filosofia de fomentar la nàutica esportiva. Abans, els propis socis s’ho feien tot, però des dels 90 que el club s’ha professionalitzat i al 2000 ja es va fer una aposta forta per als esdeveniments esportius, i podem dir que estem orgullosos d’haver-ne organitzat d’àmbit regional, estatal i internacional. Hem donat a conèixer el mar a la gent amb les escoles de vela i de pesca. Per altra part, també és interessant veure que al club hi ha tres generacions senceres i que a l’hivern, també hi ha veles al mar, perquè els cursos no s’aturen.
-El Nàutic l’Escala està vivint els seus millors moments?
-Segurament sí, sobretot perquè hem aconseguit que es consolidessin les seccions de vela i de pesca. També cal tenir en compte que tenim 957 punts d’amarratge i podem dir que hem estat actors i espectadors de l’evolució del sector nàutic. Hem de dir que entre 2.500 i 2.700 persones a l’any s’impliquen a les seccions de vela i pesca, al marge dels socis, i això ha ajudat a la propulsió del club. Si salut del club es mesura per això, podem dir que estem bé. Tenim una doble vessant, la de la gestió portuària i la gent que podem moure. El 2005, per exemple, vam apostar fort per l’escola de vela i vam contactar amb els instituts per donar-la a conèixer i n’estem molt contents. La junta directiva té molt clar que el mar és per a tothom.
-Regirant entre la història de l’entitat, quin considera que ha estat el fet clau que li ha servit de rampa de llançament?
-Les mateixes circumstàncies de l’evolució del turisme. En el seu moment, el club tenia clar què volia. El mar s’havia de donar a conèixer i aquestes circumstàncies ens han ajudat. I les diferents directives han sabut passar-se el testimoni d’aquesta filosofia de donar a conèixer la nàutica esportiva. A nivell portuari, s’han pogut posar les instal·lacions al dia i també s’ha tingut l’empenta esportiva necessària, magnificada en els últims anys, fins a la celebració de dos campionats d’Europa. Les instal·lacions portuàries s’han anat adaptant a les necessitats –medi ambient, adaptació a les seccions esportives... Se’ns ha atorgat la bandera blava de manera consecutiva els últims 8 anys, a més d’haver obtingut les ISOs. Hem remat molt per poder tenir les banderes blaves. Les instal·lacions i els serveis ens han donat la propulsió del club.
-És un trencaclosques mantenir un club com aquest en un poble tan petit com l’Escala?
-No és fàcil, sobretot en l’àmbit de les subvencions. Hem d’admetre que la relació que vam establir amb la Generalitat mitjançant els cinc anys que vam organitzar la Setmana Catalana de Vela ens va facilitar poder rebre ajudes per a la construcció de l’escola de vela i de la instal·lacions. S’ha de tenir en compte que tenim 527 socis, a banda dels usuaris, i per controlar-ho tot hem de tenir una bona administració interna. Ara, aquests usuaris transeünts són els que ens donen la salsa adient per tenir uns números òptims. També s’ha de destacar que, en tot moment, l’Ajuntament, amb qui hem tingut una bona sintonia, ha estat el nostre company de viatge. La convivència amb l’Ajuntament és un factor clau, perquè ha sabut valorar que els esdeveniments esportius que organitzem porten gent al municipi.
-En l’editorial de la revista que el club ha editat amb motiu del 40è aniversari, del passat mes de juny, vostè fa referència al fet que el projecte d’aquell grup d’amics que l’any 68 van fundar el club encara segueix viu. Volen seguir creixent?
-Tot té un final. Si ens referim a l’espai físic, no podem créixer més. En aquest sentit, hem tocat sostre. Però sí que podem créixer en el nombre de socis esportius i en les seccions de vela i pesca. Tenim prop de mil amarratges, que ens suposa ser el segon club de la província en aquest aspecte. Però podem créixer entorn a les activitats, que hem de consolidar.
-Segurament, alguns encara deuen mirar el club de reüll lligant-lo directament amb l’elitisme. L’aparició de la figura del soci esportiu vol trencar aquesta barrera i demostrar la voluntat d’obrir les portes a tothom?
-Fins i tot hem hagut de modificar els estatuts per poder crear la figura del soci esportiu. Som el primer club gironí que crea aquesta figura. El que està clar és que els socis mai perdran el seu protagonisme. L’única diferència entre el soci normal i l’esportiu és que el primer, a banda de poder fer ús de les instal·lacions i dels serveis i de prendre part als esdeveniments esportius de les seccions de vela i pesca, té dret a un amarratge. De moment ja tenim una llistat amb uns 60 socis esportius, que ja representen un 10% del total d’abonats. L’escola de vela és el principal reclam del soci esportiu. Podem tutelar la vida esportiva i nàutica de la gent, però en el fons, l’objectiu és que cadascú trobi la seva relació amb el mar.
-Els interessa engreixar la llista de socis?
-Tot club ha de tenir, per llei, un espai reservat als transeünts, que ha de suposar un mínim d’un 10% del total dels punts d’amarratge. Nosaltres tenim 527 socis i 957 amarratges, amb la qual cosa encara tenim un espai lliure d’un 40% del total, reservat per als clients. Això ens ajuda a trobar un equilibri. En aquest aspecte, som el club gironí que més espai té reservat a l’ús públic.
-La seu social, la vella assignatura pendent...
-És un projecte que tenim i que intentarem dur a terme amb els recursos propis. La intenció és ubicar-la a l’edifici de l’antiga llotja de pescadors, i convertir la seu actual en l’administrativa, juntament amb la zona de serveis, adaptada a les necessitats actuals. Tot s’està gestant, però amb la filosofia de tenir els recursos. No volem hipotecar el club.
-És evident que el club ha hagut de pujar al carro de la professionalització...
-Es pot dir que des de 2002 que les diferents àrees del club s’han professionalitzat. Ens vam adonar que la plantilla pot assumir, en molts casos, el manteniment de les instal·lacions, ja sigui marineria, administració o gerència. L’any 1998, es va ampliar la instal·lació tot absorbint el port pesquer. La dàrsena va créixer i en aquell moment es va decidir professionalitzar tots els sectors. Des de 2003 s’ha fet el recorregut més potent cap a la professionalització per poder estar a l’alçada de les circumstàncies. La qualitat i el contingut ha de ser la nostra aposta de futur.
-Tenen resposta per als qui els facin responsables de malmetre el medi ambient?
-Ens han atorgat la bandera blava, que és un guardó a una gestió ambiental adequada, durant 8 anys seguits, i això vol dir alguna cosa. És una qüestió que sempre hem tingut molt clara. Tenim unes instal·lacions adequades per absorbir residus, estalviar aigua, electricitat... Sabem que un port és una agressió al medi, però una bona gestió fa que es pugui girar la truita. A més, tenim petits projectes encaminats a l’estalvi energètic, les emissions de diòxid de carboni... Fins i tot, el projecte de la nova seu social contempla la reutilització d’aigua i d’energia. Crec que és una qüestió que tothom té molt integrada. Actualment, difícilment veurem algú llençar oli o una bateria al mar...
-Hi ha president per estona?
-De moment, fins al 2009, quan s’hauran de convocar eleccions. La junta actual es va marcar uns objectius amb un full de ruta, que contemplava les coses que s’havien de fer. I resulta que, un any abans del previst, tots els objectius s’han acomplert i, fins i tot, superat. Hem acabat els deures un any abans del previst. Però encara resta el projecte de la seu social, que pot ocupar dos exercicis. El repte de dur a terme aquest objectiu pot ser que m’impulsi a convèncer la resta de l’equip directiu de seguir un altre mandat. Una junta compacta, amb bona sintonia, és un factor clau d’estabilitat. La junta ha fet d’aquest club una empresa productiva.
El soci, protagonista dels actes commemoratius
El Club Nàutic l’Escala ha preparat un seguit d’activitats per celebrar els seus 40 anys de vida. Un concurs de fotografia, lògicament pensat per captar l’evolució de l’entitat des del seu naixement, i la I Regata Mini Empúries de llarga distància, que es farà els dies 19, 20 i 21 de setembre i que pretén agermanar diferents ports de la Mediterrània –l’arribada serà a Barcelona- en són alguns exemples. Però l’eix central dels actes va ser la Diada del Soci que va tenir lloc el passat 2 d’agost durant tota la jornada. No van faltar els àpats populars, les activitats nàutiques –trobada de velers i jornada de portes obertes a l’escola de vela, els parlaments i el lliurament de guardons de la Lliga Empòrium, de la Ruta de l’Anxova i als socis amb més de 25 anys d’antiguitat.
IVAN PRAT – L’Escala / Un munt d’embarcacions ben disposades eviten veure l’horitzó marítim –que no el massís del cap de Creus- des de la seu del Club Nàutic l’Escala, a peu de mar. S’intueix la badia, això sí. Lluny de suposar un contratemps, aquest fet és sinònim d’esplendor. L’entitat, que el passat mes de maig va complir 4 dècades, viu el seu millor moment. Capacitat per a quasi un miler d’amarratges, més de mig miler de socis, la creació del soci esportiu, l’estabilitat a la junta directiva, l’il·lusionant projecte de la nova seu social, les 8 banderes blaves consecutives... Tot plegat es veu reflectit al rostre del seu president, Narcís Carreras, que ocupa el càrrec des de 2005 i que pot presumir d’assegurar, sense embuts, que, un any abans que finalitzi el seu mandat, tots els objectius fixats en el seu inici, ara fa tres anys, s’han acomplert. Escalenc de naixement, aquest promotor immobiliari de 53 anys viu al país de l’anxova de tota la vida, tot i que desenvolupa la seva tasca professional uns quilòmetres més al sud, a la comarca veïna. Afeccionat a passejar amb la seva embarcació “i poca cosa més en l’àmbit nàutic” i al golf, medita poder celebrar, també com a president, els 45 anys de l’entitat...
-Que un club faci 40 anys es aviat dit, però pel camí es deuen haver superat molts obstacles...
-Està clar que hi ha hagut una evolució des de 1968, quan les instal·lacions, precàries, no passaven d’unes passarel·les de fusta i uns bidons. Però en aquell moment, un grup d’amics de l’Escala i alguns estiuejants van tirar endavant el projecte, i des d’aleshores s’ha anat creixent. Va ser el tret de sortida al turisme. Durant la primera dècada del club, les instal·lacions eren a la Clota, però a les oficines, al casc urbà. L’any 1979, però, es va construir la dàrsena, i també la seu administrativa. Tot s’ha anat posant a lloc fins al dia d’avui, que encara es manté la filosofia de fomentar la nàutica esportiva. Abans, els propis socis s’ho feien tot, però des dels 90 que el club s’ha professionalitzat i al 2000 ja es va fer una aposta forta per als esdeveniments esportius, i podem dir que estem orgullosos d’haver-ne organitzat d’àmbit regional, estatal i internacional. Hem donat a conèixer el mar a la gent amb les escoles de vela i de pesca. Per altra part, també és interessant veure que al club hi ha tres generacions senceres i que a l’hivern, també hi ha veles al mar, perquè els cursos no s’aturen.
-El Nàutic l’Escala està vivint els seus millors moments?
-Segurament sí, sobretot perquè hem aconseguit que es consolidessin les seccions de vela i de pesca. També cal tenir en compte que tenim 957 punts d’amarratge i podem dir que hem estat actors i espectadors de l’evolució del sector nàutic. Hem de dir que entre 2.500 i 2.700 persones a l’any s’impliquen a les seccions de vela i pesca, al marge dels socis, i això ha ajudat a la propulsió del club. Si salut del club es mesura per això, podem dir que estem bé. Tenim una doble vessant, la de la gestió portuària i la gent que podem moure. El 2005, per exemple, vam apostar fort per l’escola de vela i vam contactar amb els instituts per donar-la a conèixer i n’estem molt contents. La junta directiva té molt clar que el mar és per a tothom.
-Regirant entre la història de l’entitat, quin considera que ha estat el fet clau que li ha servit de rampa de llançament?
-Les mateixes circumstàncies de l’evolució del turisme. En el seu moment, el club tenia clar què volia. El mar s’havia de donar a conèixer i aquestes circumstàncies ens han ajudat. I les diferents directives han sabut passar-se el testimoni d’aquesta filosofia de donar a conèixer la nàutica esportiva. A nivell portuari, s’han pogut posar les instal·lacions al dia i també s’ha tingut l’empenta esportiva necessària, magnificada en els últims anys, fins a la celebració de dos campionats d’Europa. Les instal·lacions portuàries s’han anat adaptant a les necessitats –medi ambient, adaptació a les seccions esportives... Se’ns ha atorgat la bandera blava de manera consecutiva els últims 8 anys, a més d’haver obtingut les ISOs. Hem remat molt per poder tenir les banderes blaves. Les instal·lacions i els serveis ens han donat la propulsió del club.
-És un trencaclosques mantenir un club com aquest en un poble tan petit com l’Escala?
-No és fàcil, sobretot en l’àmbit de les subvencions. Hem d’admetre que la relació que vam establir amb la Generalitat mitjançant els cinc anys que vam organitzar la Setmana Catalana de Vela ens va facilitar poder rebre ajudes per a la construcció de l’escola de vela i de la instal·lacions. S’ha de tenir en compte que tenim 527 socis, a banda dels usuaris, i per controlar-ho tot hem de tenir una bona administració interna. Ara, aquests usuaris transeünts són els que ens donen la salsa adient per tenir uns números òptims. També s’ha de destacar que, en tot moment, l’Ajuntament, amb qui hem tingut una bona sintonia, ha estat el nostre company de viatge. La convivència amb l’Ajuntament és un factor clau, perquè ha sabut valorar que els esdeveniments esportius que organitzem porten gent al municipi.
-En l’editorial de la revista que el club ha editat amb motiu del 40è aniversari, del passat mes de juny, vostè fa referència al fet que el projecte d’aquell grup d’amics que l’any 68 van fundar el club encara segueix viu. Volen seguir creixent?
-Tot té un final. Si ens referim a l’espai físic, no podem créixer més. En aquest sentit, hem tocat sostre. Però sí que podem créixer en el nombre de socis esportius i en les seccions de vela i pesca. Tenim prop de mil amarratges, que ens suposa ser el segon club de la província en aquest aspecte. Però podem créixer entorn a les activitats, que hem de consolidar.
-Segurament, alguns encara deuen mirar el club de reüll lligant-lo directament amb l’elitisme. L’aparició de la figura del soci esportiu vol trencar aquesta barrera i demostrar la voluntat d’obrir les portes a tothom?
-Fins i tot hem hagut de modificar els estatuts per poder crear la figura del soci esportiu. Som el primer club gironí que crea aquesta figura. El que està clar és que els socis mai perdran el seu protagonisme. L’única diferència entre el soci normal i l’esportiu és que el primer, a banda de poder fer ús de les instal·lacions i dels serveis i de prendre part als esdeveniments esportius de les seccions de vela i pesca, té dret a un amarratge. De moment ja tenim una llistat amb uns 60 socis esportius, que ja representen un 10% del total d’abonats. L’escola de vela és el principal reclam del soci esportiu. Podem tutelar la vida esportiva i nàutica de la gent, però en el fons, l’objectiu és que cadascú trobi la seva relació amb el mar.
-Els interessa engreixar la llista de socis?
-Tot club ha de tenir, per llei, un espai reservat als transeünts, que ha de suposar un mínim d’un 10% del total dels punts d’amarratge. Nosaltres tenim 527 socis i 957 amarratges, amb la qual cosa encara tenim un espai lliure d’un 40% del total, reservat per als clients. Això ens ajuda a trobar un equilibri. En aquest aspecte, som el club gironí que més espai té reservat a l’ús públic.
-La seu social, la vella assignatura pendent...
-És un projecte que tenim i que intentarem dur a terme amb els recursos propis. La intenció és ubicar-la a l’edifici de l’antiga llotja de pescadors, i convertir la seu actual en l’administrativa, juntament amb la zona de serveis, adaptada a les necessitats actuals. Tot s’està gestant, però amb la filosofia de tenir els recursos. No volem hipotecar el club.
-És evident que el club ha hagut de pujar al carro de la professionalització...
-Es pot dir que des de 2002 que les diferents àrees del club s’han professionalitzat. Ens vam adonar que la plantilla pot assumir, en molts casos, el manteniment de les instal·lacions, ja sigui marineria, administració o gerència. L’any 1998, es va ampliar la instal·lació tot absorbint el port pesquer. La dàrsena va créixer i en aquell moment es va decidir professionalitzar tots els sectors. Des de 2003 s’ha fet el recorregut més potent cap a la professionalització per poder estar a l’alçada de les circumstàncies. La qualitat i el contingut ha de ser la nostra aposta de futur.
-Tenen resposta per als qui els facin responsables de malmetre el medi ambient?
-Ens han atorgat la bandera blava, que és un guardó a una gestió ambiental adequada, durant 8 anys seguits, i això vol dir alguna cosa. És una qüestió que sempre hem tingut molt clara. Tenim unes instal·lacions adequades per absorbir residus, estalviar aigua, electricitat... Sabem que un port és una agressió al medi, però una bona gestió fa que es pugui girar la truita. A més, tenim petits projectes encaminats a l’estalvi energètic, les emissions de diòxid de carboni... Fins i tot, el projecte de la nova seu social contempla la reutilització d’aigua i d’energia. Crec que és una qüestió que tothom té molt integrada. Actualment, difícilment veurem algú llençar oli o una bateria al mar...
-Hi ha president per estona?
-De moment, fins al 2009, quan s’hauran de convocar eleccions. La junta actual es va marcar uns objectius amb un full de ruta, que contemplava les coses que s’havien de fer. I resulta que, un any abans del previst, tots els objectius s’han acomplert i, fins i tot, superat. Hem acabat els deures un any abans del previst. Però encara resta el projecte de la seu social, que pot ocupar dos exercicis. El repte de dur a terme aquest objectiu pot ser que m’impulsi a convèncer la resta de l’equip directiu de seguir un altre mandat. Una junta compacta, amb bona sintonia, és un factor clau d’estabilitat. La junta ha fet d’aquest club una empresa productiva.
El soci, protagonista dels actes commemoratius
El Club Nàutic l’Escala ha preparat un seguit d’activitats per celebrar els seus 40 anys de vida. Un concurs de fotografia, lògicament pensat per captar l’evolució de l’entitat des del seu naixement, i la I Regata Mini Empúries de llarga distància, que es farà els dies 19, 20 i 21 de setembre i que pretén agermanar diferents ports de la Mediterrània –l’arribada serà a Barcelona- en són alguns exemples. Però l’eix central dels actes va ser la Diada del Soci que va tenir lloc el passat 2 d’agost durant tota la jornada. No van faltar els àpats populars, les activitats nàutiques –trobada de velers i jornada de portes obertes a l’escola de vela, els parlaments i el lliurament de guardons de la Lliga Empòrium, de la Ruta de l’Anxova i als socis amb més de 25 anys d’antiguitat.
Balance
Ice Slide
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada