Aquella temporada, la 1983/84, els unionistes, amb Jordi Gonzalvo a la banqueta i Emili Bach de president, van flirtejar amb l’ascens a 2a A, però al final del campionat, l’equip, amb Molet, Boix, Lara, Vilarrodà i Duran, entre d’altres, va acabar essent quart
Figueres / El sotrac que va viure la Unió el passat estiu, que el va dur a la refundació i a un ressorgiment des les categories més baixes del futbol regional, afavoreix ara, encara que sembli utòpic, l’aparició d’efemèrides que, en d’altres circumstàncies, de ben segur passarien desapercebudes. I és que han passat 25 anys des que l’equip blanc-i-blau va jugar per primera vegada en tota la seva història a 2a Divisió B, després d’un gloriós ascens en una brillant eliminatòria contra el Sevilla Atlético, la temporada 1982/83 –aquell any, els unionistes, de la mà de Jordi Gonzalvo van ser capaços d’arribar a la tercera ronda de la Copa del Rei, en què van caure al Nuevo Zorrilla de Valladolid després d’eliminar l’Hospitalet i el Sabadell. Un total de 22 victòries, d’entre 38 partits, van oferir a la Unió la possibilitat de disputar les eliminatòries d’ascens, amb Pitu Duran i Antonio Cuevas al capdavant, que s’assoliria després de superar els enfrontaments d’anada i tornada contra la Cultural de Durango i el filial sevillista.
Ara fa un quart de segle, el Figueres debutava a una categoria fins aleshores desconeguda, la 2a B, amb Emili Bach a la presidència. Era la campanya 1983/84. Amb Paco Boix, Molet, Duran, Majó, Lara, Luque, Vilarrodà, Duran i d’altres a la plantilla, els de Gonzalvo van fer una temporada esplèndida. Lleida, Logroñés, Sestao, Alavés, Nàstic... eren alguns dels històrics del futbol estatal que militaven, amb el Figueres, al grup I de 2a B. La Unió va arribar al Nadal en quart lloc, a només 2 punts del líder, el Logroñés, una posició que va mantenir fins al final del campionat. La temporada següent, però, les coses es van tòrcer. Bach va destituir Gonzalvo quan l’equip era 8è. Pepe Pinto, el substitut, va dur l’equip fins al cinquè lloc, però el club va acabar desencisat amb els fitxatges de Guache, Rebollo i Choya.
Fa 10 anys, en canvi, el Figueres, ja consolidat a 2a B després de l’intent fallit de pujar a 1a de la temporada 1991/92 en aquella fatídica eliminatòria contra el Cadis, vagava per la categoria sense pena ni glòria. Aquell exercici, el 98/99, la Unió va ocupar el 8è lloc final, amb 53 punts, en un grup molt potent en què Levante, Cartagonova, Elche i Múrcia van classificar-se per a la promoció d’ascens. El Palamós baixaria a 3a.
Ara, la Unió jugarà a 2a Regional 62 anys després de fer-ho per darrer vegada. Va ser la temporada 1946-47, amb Carles Perxas a la presidència, després que l’equip baixés de 1a Regional la campanya anterior, en què va protagonitzar un campionat desastrós amb només 12 victòries en els 46 partits que va jugar –10 empats i 24 derrotes. Eren anys foscos per al Figueres, que la temporada 1944-45 ja s’havia salvat pels pèls del descens a 2a Regional. Moix, Bronsoms, Zarco, Vilarrasa o Güell eren alguns dels jugadors que, aquella temporada, van defensar la samarreta dels unionistes, que van acabar la fase regular en el darrer lloc de la classificació –a la segona volta no van guanyar ni un sol partit. Després, a les dues promocions per salvar-se, contra el Lleidatà i l’Horta primer, i enfront del Valls, després, el Figueres no va estar gens encertat, i va acabar baixant a 2a Regional. Uns mesos després, l’equip emprendria el seu camí, curt, per la 2a Regional, en el seu grup B. L’Anglès, el Palafrugell, la Bisbal i el Palamós eren els altres equips gironins de la categoria aquella campanya, la 1946-47. L’exinternacional Solé, de l’Escala, es va fer càrrec de la banqueta d’aquell equip, que presentava les cares noves de Sureda, Félez, Marmaneu, Iglesias, Cabello, Bosch –de Colera, que arribaria a jugar amb el Barcelona i el Perpinyà- i Sol II –de Portbou. De les 18 jornades, el Figueres només va ser derrotat en dues, i va ser campió del grup Barcelona-Girona. A la promoció per pujar, que es va jugar en un terreny de joc neutral, el de l’Europa, contra el primer classificat del grup Lleida-Tarragona, el Cervera, els figuerencs, amb Rafel Pallissera com a delegat, van imposar-se amb claredat per 6-2, en un partit que suposava el retorn de l’equip a 1a Regional. Aquella temporada, la Unió va jugar un total de 32 partits, amb 16 victòries, 7 empats i 9 derrotes, uns números que no van evitar la dimissió del president, Carles Perxas, i de Miquel Guillamet, cansats dels comentaris crítics d’un grup de socis. Era l’estiu de 1946. Ara, 62 anys després, el Figueres, immers en una situació totalment diferent en molts àmbits, tornarà a militar a 2a Regional.
Figueres / El sotrac que va viure la Unió el passat estiu, que el va dur a la refundació i a un ressorgiment des les categories més baixes del futbol regional, afavoreix ara, encara que sembli utòpic, l’aparició d’efemèrides que, en d’altres circumstàncies, de ben segur passarien desapercebudes. I és que han passat 25 anys des que l’equip blanc-i-blau va jugar per primera vegada en tota la seva història a 2a Divisió B, després d’un gloriós ascens en una brillant eliminatòria contra el Sevilla Atlético, la temporada 1982/83 –aquell any, els unionistes, de la mà de Jordi Gonzalvo van ser capaços d’arribar a la tercera ronda de la Copa del Rei, en què van caure al Nuevo Zorrilla de Valladolid després d’eliminar l’Hospitalet i el Sabadell. Un total de 22 victòries, d’entre 38 partits, van oferir a la Unió la possibilitat de disputar les eliminatòries d’ascens, amb Pitu Duran i Antonio Cuevas al capdavant, que s’assoliria després de superar els enfrontaments d’anada i tornada contra la Cultural de Durango i el filial sevillista.
Ara fa un quart de segle, el Figueres debutava a una categoria fins aleshores desconeguda, la 2a B, amb Emili Bach a la presidència. Era la campanya 1983/84. Amb Paco Boix, Molet, Duran, Majó, Lara, Luque, Vilarrodà, Duran i d’altres a la plantilla, els de Gonzalvo van fer una temporada esplèndida. Lleida, Logroñés, Sestao, Alavés, Nàstic... eren alguns dels històrics del futbol estatal que militaven, amb el Figueres, al grup I de 2a B. La Unió va arribar al Nadal en quart lloc, a només 2 punts del líder, el Logroñés, una posició que va mantenir fins al final del campionat. La temporada següent, però, les coses es van tòrcer. Bach va destituir Gonzalvo quan l’equip era 8è. Pepe Pinto, el substitut, va dur l’equip fins al cinquè lloc, però el club va acabar desencisat amb els fitxatges de Guache, Rebollo i Choya.
Fa 10 anys, en canvi, el Figueres, ja consolidat a 2a B després de l’intent fallit de pujar a 1a de la temporada 1991/92 en aquella fatídica eliminatòria contra el Cadis, vagava per la categoria sense pena ni glòria. Aquell exercici, el 98/99, la Unió va ocupar el 8è lloc final, amb 53 punts, en un grup molt potent en què Levante, Cartagonova, Elche i Múrcia van classificar-se per a la promoció d’ascens. El Palamós baixaria a 3a.
Ara, la Unió jugarà a 2a Regional 62 anys després de fer-ho per darrer vegada. Va ser la temporada 1946-47, amb Carles Perxas a la presidència, després que l’equip baixés de 1a Regional la campanya anterior, en què va protagonitzar un campionat desastrós amb només 12 victòries en els 46 partits que va jugar –10 empats i 24 derrotes. Eren anys foscos per al Figueres, que la temporada 1944-45 ja s’havia salvat pels pèls del descens a 2a Regional. Moix, Bronsoms, Zarco, Vilarrasa o Güell eren alguns dels jugadors que, aquella temporada, van defensar la samarreta dels unionistes, que van acabar la fase regular en el darrer lloc de la classificació –a la segona volta no van guanyar ni un sol partit. Després, a les dues promocions per salvar-se, contra el Lleidatà i l’Horta primer, i enfront del Valls, després, el Figueres no va estar gens encertat, i va acabar baixant a 2a Regional. Uns mesos després, l’equip emprendria el seu camí, curt, per la 2a Regional, en el seu grup B. L’Anglès, el Palafrugell, la Bisbal i el Palamós eren els altres equips gironins de la categoria aquella campanya, la 1946-47. L’exinternacional Solé, de l’Escala, es va fer càrrec de la banqueta d’aquell equip, que presentava les cares noves de Sureda, Félez, Marmaneu, Iglesias, Cabello, Bosch –de Colera, que arribaria a jugar amb el Barcelona i el Perpinyà- i Sol II –de Portbou. De les 18 jornades, el Figueres només va ser derrotat en dues, i va ser campió del grup Barcelona-Girona. A la promoció per pujar, que es va jugar en un terreny de joc neutral, el de l’Europa, contra el primer classificat del grup Lleida-Tarragona, el Cervera, els figuerencs, amb Rafel Pallissera com a delegat, van imposar-se amb claredat per 6-2, en un partit que suposava el retorn de l’equip a 1a Regional. Aquella temporada, la Unió va jugar un total de 32 partits, amb 16 victòries, 7 empats i 9 derrotes, uns números que no van evitar la dimissió del president, Carles Perxas, i de Miquel Guillamet, cansats dels comentaris crítics d’un grup de socis. Era l’estiu de 1946. Ara, 62 anys després, el Figueres, immers en una situació totalment diferent en molts àmbits, tornarà a militar a 2a Regional.
A la imatge, un onze de la temporada 83/84, en què la Unió va debutar a 2a B.
Balance
Ice Slide
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada