El màxim responsable de l’entitat respon a les reflexions de Domínguez amb un nou escrit, també publicat al Setmanari l’Empordà, en què demana “consideració i joc net per l’acord pres en assemblea per la majoria” i li recorda que els mètodes fets servir a la votació eren els mateixos que s’empraven anys enrere
Figueres / “A la primera trobada d’aficionats de l’estiu passat a la Catequística, es va decidir, per majoria i aclamació de tots els presents, revifar el club i fer la travessia del desert, pas a pas i començant des de baix, amb l’objectiu de tornar la Unió al lloc que li correspon malgrat el resultat de les converses que paral·lelament tu havies encetat amb la FE Figueres”. Així de clar es mostra l’actual president de la Unió, Pere Aguado, responent a l’escrit que el que fins fa poc va ser directiu de l’entitat, Albert Domínguez, publicava al Setmanari l’Empordà ara fa unes setmanes, just després de l’assemblea que va servir perquè els socis aprovessin per unanimitat no acceptar la plaça de Preferent oferta per la Fundació. Aguado, que ha fet servir la mateixa via per contestar Domínguez, demana en l’article “consideració i joc net per l’acord pres en assemblea per la majoria, tal com jo respecto que tu i d’altres socis qualifiqueu d’error històric aquesta decisió”. El president també deixa clar que el sistema de votació utilitzat per aprovar els pressupostos és el mateix que es feia servir quan Albert Domínguez encapçalava la societat i ho atribueix a “un petit lapsus, mala fe o simplement manca de memòria”.
La resposta de Pere Aguado a Domínguez pren un caire més contundent quan fa referència a la votació per assumir l’equip amateur de Preferent de la Fundació, una fórmula que l’expresident, que no va poder ser a l’assemblea en què es va generar l’enrenou per malaltia, posava en entredit: “És evident que el percentatge
d’una i altra opció –22% i 78%- no genera cap mena de dubte, atès que hi eren presents 155 socis degudament identificats i acreditats”, diu Aguado, que afegeix que “per tant, dir que no es van comptar els vots és manifestament un acte de mala fe. El resultat no admet cap discussió”. Aguado també recorda a Domínguez el fet que es negués “rotundament” a agafar la presidència de la Unió ara fa un any i es mostra taxatiu –i amb missatge entre línies inclòs- per exposar el perquè ell la va haver d’assumir: “Ningú més va voler assumir la responsabilitat del càrrec en aquell nova aventura de resultat incert. Entenc sobradament que per a més d’un la por al fracàs i haver de representar l’equip de la ciutat a 3a Territorial eren ingredients que convertien la presidència en un plat poc suculent i, a voltes de difícil digestió”.
La part final de l’article d’Aguado no té desperdici, en especial quan afirma que “les desqualificacions i les deduccions sense aportar proves en relació a la intencionalitat de la junta, crec, amic Albert, que no són pròpies d’un expresident de la Unió”. Aguado admet que “tothom és lliure d’expressar la seva opinió, sempre que no es caigui en la distorsió d’uns esdeveniments que no s’han viscut en primera persona i, intencionadament o no, es manipulin tot titllant-los d’esperpèntics”. El president remarca que “sempre procuro actuar amb rigor i responsabilitat, sotmès a la decisió del soci” i exposa algun dels motius que l’han dut a seguir en el càrrec: “He acabat essent més valent del que pretenia, atès que, novament, en les recents eleccions a la presidència per dirigir el club, no s’ha presentat ningú més”. Amb tot, deixa una porta oberta al diàleg pel bé del futur del club: “Malgrat les discrepàncies, penso que la Unió, un club amb 89 anys d’història, ens necessita a tots. Cal sumar i multiplicar esforços si és possible, mai restar i dividir”.
En l’article que l’expresident del Figueres Albert Domínguez havia publicat a l’Empordà, exposava el seu desencís envers el que va succeir a la del passat 25 de juny i, en concret, al sistema de votació que es va utilitzar, “impropi d’un club de 88 anys d’història”, segons les seves paraules. Domínguez parlava de “por al fracàs” i de “manca d’ambició” i titllava el comportament dels dirigents del club de “dictatorial i digne d’una república bananera”. Domínguez tancava l’escrit afirmant que “ara començo a entendre la insistència en quedar-nos a 2a Regional pel que penso que solament és per l’interès personal d’unes poques persones i no pel del soci de la Unió”.
Figueres / “A la primera trobada d’aficionats de l’estiu passat a la Catequística, es va decidir, per majoria i aclamació de tots els presents, revifar el club i fer la travessia del desert, pas a pas i començant des de baix, amb l’objectiu de tornar la Unió al lloc que li correspon malgrat el resultat de les converses que paral·lelament tu havies encetat amb la FE Figueres”. Així de clar es mostra l’actual president de la Unió, Pere Aguado, responent a l’escrit que el que fins fa poc va ser directiu de l’entitat, Albert Domínguez, publicava al Setmanari l’Empordà ara fa unes setmanes, just després de l’assemblea que va servir perquè els socis aprovessin per unanimitat no acceptar la plaça de Preferent oferta per la Fundació. Aguado, que ha fet servir la mateixa via per contestar Domínguez, demana en l’article “consideració i joc net per l’acord pres en assemblea per la majoria, tal com jo respecto que tu i d’altres socis qualifiqueu d’error històric aquesta decisió”. El president també deixa clar que el sistema de votació utilitzat per aprovar els pressupostos és el mateix que es feia servir quan Albert Domínguez encapçalava la societat i ho atribueix a “un petit lapsus, mala fe o simplement manca de memòria”.
La resposta de Pere Aguado a Domínguez pren un caire més contundent quan fa referència a la votació per assumir l’equip amateur de Preferent de la Fundació, una fórmula que l’expresident, que no va poder ser a l’assemblea en què es va generar l’enrenou per malaltia, posava en entredit: “És evident que el percentatge
d’una i altra opció –22% i 78%- no genera cap mena de dubte, atès que hi eren presents 155 socis degudament identificats i acreditats”, diu Aguado, que afegeix que “per tant, dir que no es van comptar els vots és manifestament un acte de mala fe. El resultat no admet cap discussió”. Aguado també recorda a Domínguez el fet que es negués “rotundament” a agafar la presidència de la Unió ara fa un any i es mostra taxatiu –i amb missatge entre línies inclòs- per exposar el perquè ell la va haver d’assumir: “Ningú més va voler assumir la responsabilitat del càrrec en aquell nova aventura de resultat incert. Entenc sobradament que per a més d’un la por al fracàs i haver de representar l’equip de la ciutat a 3a Territorial eren ingredients que convertien la presidència en un plat poc suculent i, a voltes de difícil digestió”.
La part final de l’article d’Aguado no té desperdici, en especial quan afirma que “les desqualificacions i les deduccions sense aportar proves en relació a la intencionalitat de la junta, crec, amic Albert, que no són pròpies d’un expresident de la Unió”. Aguado admet que “tothom és lliure d’expressar la seva opinió, sempre que no es caigui en la distorsió d’uns esdeveniments que no s’han viscut en primera persona i, intencionadament o no, es manipulin tot titllant-los d’esperpèntics”. El president remarca que “sempre procuro actuar amb rigor i responsabilitat, sotmès a la decisió del soci” i exposa algun dels motius que l’han dut a seguir en el càrrec: “He acabat essent més valent del que pretenia, atès que, novament, en les recents eleccions a la presidència per dirigir el club, no s’ha presentat ningú més”. Amb tot, deixa una porta oberta al diàleg pel bé del futur del club: “Malgrat les discrepàncies, penso que la Unió, un club amb 89 anys d’història, ens necessita a tots. Cal sumar i multiplicar esforços si és possible, mai restar i dividir”.
En l’article que l’expresident del Figueres Albert Domínguez havia publicat a l’Empordà, exposava el seu desencís envers el que va succeir a la del passat 25 de juny i, en concret, al sistema de votació que es va utilitzar, “impropi d’un club de 88 anys d’història”, segons les seves paraules. Domínguez parlava de “por al fracàs” i de “manca d’ambició” i titllava el comportament dels dirigents del club de “dictatorial i digne d’una república bananera”. Domínguez tancava l’escrit afirmant que “ara començo a entendre la insistència en quedar-nos a 2a Regional pel que penso que solament és per l’interès personal d’unes poques persones i no pel del soci de la Unió”.
Balance
Ice Slide
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada