Sergi Forrellad, gerent de la Ciutat de Vacances Cala Montjoi de Roses, admet que aquesta activitat subaquàtica encara no s’ha donat a conèixer el suficient * El Centre d’Activitats Subaquàtiques Cala Montjoi, que rep anualment una mitjana de 7.000 submarinistes, complirà aviat tres dècades de vida
I.P. – Diuen que el temps és capaç d’aturar-se sota la superfície del mar, quan els únics que t’observen són els peixos i tota la resta es belluga amb molta més lentitud del que estem habituats. Per damunt, però, alguns privilegiats poden fer que el temps segueixi ancorat. No en va, l’entorn hi convida. El Centre d’Activitats Subaquàtiques Cala Montjoi ha sabut treure el millor rendiment a aquest regal natural i aviat complirà tres dècades en funcionament. Ubicats a peu de platja, en ple Parc Natural del Cap de Creus i envoltats de muntanya, els seus responsables han aconseguit, no sense esforços, la combinació perfecta. Mirant a llevant, l’amplitud marítima amb els seus racons subaquàtics que insinuen curiositat. Darrera la Ciutat de Vacances, una mena de poblat reduït on la tranquil·litat també hi habita, un grup de muntanyes que, tot i no proclamar-se per la seva majestuositat, sí que ho fan per fer-se partíceps de l’atractiu del paratge. A només 7 km de Roses, la carretera ja et va insinuant, poc a poc, que t’endinses en un lloc... diferent. El CAS Cala Montjoi va néixer al principi de la dècada dels 80, gràcies a la insistència de Sergi Forrellad pare i del seu soci, Juan Luis Muñoz. En les seves primeres passes a Cala Montjoi, on es parlava més el francès que cap altre llengua, el centre no existia. Fins que es va produir el primer contacte amb experts submarinistes –el director d’una prestigiosa revista francesa en va fer la proposta.... I ja han passat quasi 30 anys. Ara és Sergi Forrellad fill, de 36 anys i que respira l’aire de la Ciutat de Vacances, de la qual n’és el gerent, des que en tenia 10, qui mou els fils, juntament amb Remy Renaud, que és el director del CAS.
-Ha plogut molt des d’aleshores...
-Al principi, desconeixíem el mercat. La clientela era francesa, els instructors, francesos... Però volíem obrir-nos i donar-nos a conèixer a la resta de clubs. Sembla que el centre té més nom a França que aquí... Vam començar amb 10 equips i una Zodiac. Ara en tenim 25 de complets per llogar, 60 ampolles i un vaixell, des de fa dos anys, amb capacitat per a 25 persones. És pot dir que el centre gaudeix de bona salut. Ara és una part important, potser la que més, de l’activitat esportiva de la Ciutat de Vacances.
-Quanta gent mobilitza el centre en un any?
-Rebem uns 7.000 submarinistes l’any. Això dóna molta vida a la Ciutat, no només en temporada alta. Fem tota mena de cursos, des del bateig, fins als d’advance, FEDAS, etc. Fins aquí ve gent amb intencions molt diferents, des dels que volen fer un curs, fins als que, en grup, volen fer submarinisme pel seu compte. En temporada baixa, abunden els grups, però en temporada alta, al juliol i a l’agost, els batejos i els cursos. Cada dia hi ha sortides, al matí i a la tarda, depenent del nombre de gent.
-Es pot dir que el respirar del CAS Cala Montjoi va lligat al del turisme?
-La nostra bona salut va lligada a la del turisme. I aquest any, encara més. Aquesta temporada s’ha notat moltíssim la manca de gent. Ens movem per estadístiques, i aquestes ens diuen que alguna cosa passa. Per sort, però, tenim una clientela molt fidel, no només francesa, sinó també espanyola. S’ha de tenir en compte en lloc on ens trobem, dins la Ciutat de Vacances i en ple Parc Natural. Hi ha pocs centres a Espanya que puguin gaudir d’aquest entorn natural, i això ens ajudi a fidelitzar la clientela. Hi tenim una relació quasi d’amistat. Sabem com funcionem i són conscients que aquí poden sortir vestits del bungalow, agafar l’equip i pujar al vaixell. És un gran avantatge. Aquí ho tenen tot. I tot és molt a prop, i això és important. A banda d’això, també s’ha de dir que hi ha molt bones immersions.
-Viuen el marge de la competició?
-No ben bé. Aquí s’han celebrat Campionats de Catalunya de Vídeo Submarí, de Fotografia... També s’hi ha fet cursos d’apnea –un habitual és l’excampió mundial d’aquesta disciplina... Les competicions que organitzem són les que ens delega la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques. L’any passat, per exemple, vam fer-hi el Campionat d’Espanya d’apnea.
-Noten una mena de responsabilitat afegida pel fet d’haver de combregar amb l’exemple de preservar el medi natural potser més que ningú?
-Trobar-nos dins un Parc Natural té els seus avantatges i els seus inconvenients, però ens beneficia més que una altra cosa. El nostre principal interès és el de conservar l’entorn perquè, si no, en serem els principals perjudicats. Estem disposats a replantar arbres, a fer restriccions a les zones d’immersió... sempre que sigui en benefici de l’entorn. Els primers interessats en preservar la zona terrestre i marítima som nosaltres, perquè vivim d’això. Tenim controls de la Generalitat que d’altres complexos no tenen.
“Augmentar el nombre de submarinistes l’any no seria bo per a l’entorn”
-Cap on ha de caminar el Centre?
-La nostra intenció és la de millorar en serveis i en equipaments. Volem donar més facilitats perquè es pugui practicar aquesta activitat amb el menor esforç possible. Cada dos o tres anys renovem els equips. Volem millorar els bungalows, per tal d’oferir més comoditat. Però no volem “massificar”. Estem bé amb 7.000 submarinistes l’any. Augmentar-los, no seria bon per a l’entorn. Agafarem el que puguem agafar.
-Al submarinisme encara li pesa l’etiqueta d’activitat poc esportiva –alguns no consideren que sigui un esport, amb caràcter elitista i reservada als privilegiats?
-Cada vegada menys. Abans era molt complicat per submarinisme, i ara tothom en pot fer. Estem arribant a això. Qui vol fer un curs o un bateig, ho pot aconseguir per un preu molt raonable. A més, no és gens perillós i es fa com s’ha de fer. Hi ha uns protocols que s’han de seguir. Nosaltres no hem tingut mai cap accident greu, i si passa alguna cosa és perquè no s’han complert les normes de seguretat. Costa fer veure a la gent que el submarinisme és un esport més. El perquè, no el sé. L’he tingut molt a prop durant molts anys. Arribar a la gent no és tan fàcil, perquè no és un esport tan popular com el futbol, per exemple. No se li dóna el ressò que hauria de tenir. La gent l’ha de conèixer, ha de tenir la possibilitat d’experimentar la sensació que es té dins l’aigua. És una desconnexió molt agradable.
Uns 50 “apneïstes” a l’estatal de l’any passat
I.P. – Diuen que el temps és capaç d’aturar-se sota la superfície del mar, quan els únics que t’observen són els peixos i tota la resta es belluga amb molta més lentitud del que estem habituats. Per damunt, però, alguns privilegiats poden fer que el temps segueixi ancorat. No en va, l’entorn hi convida. El Centre d’Activitats Subaquàtiques Cala Montjoi ha sabut treure el millor rendiment a aquest regal natural i aviat complirà tres dècades en funcionament. Ubicats a peu de platja, en ple Parc Natural del Cap de Creus i envoltats de muntanya, els seus responsables han aconseguit, no sense esforços, la combinació perfecta. Mirant a llevant, l’amplitud marítima amb els seus racons subaquàtics que insinuen curiositat. Darrera la Ciutat de Vacances, una mena de poblat reduït on la tranquil·litat també hi habita, un grup de muntanyes que, tot i no proclamar-se per la seva majestuositat, sí que ho fan per fer-se partíceps de l’atractiu del paratge. A només 7 km de Roses, la carretera ja et va insinuant, poc a poc, que t’endinses en un lloc... diferent. El CAS Cala Montjoi va néixer al principi de la dècada dels 80, gràcies a la insistència de Sergi Forrellad pare i del seu soci, Juan Luis Muñoz. En les seves primeres passes a Cala Montjoi, on es parlava més el francès que cap altre llengua, el centre no existia. Fins que es va produir el primer contacte amb experts submarinistes –el director d’una prestigiosa revista francesa en va fer la proposta.... I ja han passat quasi 30 anys. Ara és Sergi Forrellad fill, de 36 anys i que respira l’aire de la Ciutat de Vacances, de la qual n’és el gerent, des que en tenia 10, qui mou els fils, juntament amb Remy Renaud, que és el director del CAS.
-Ha plogut molt des d’aleshores...
-Al principi, desconeixíem el mercat. La clientela era francesa, els instructors, francesos... Però volíem obrir-nos i donar-nos a conèixer a la resta de clubs. Sembla que el centre té més nom a França que aquí... Vam començar amb 10 equips i una Zodiac. Ara en tenim 25 de complets per llogar, 60 ampolles i un vaixell, des de fa dos anys, amb capacitat per a 25 persones. És pot dir que el centre gaudeix de bona salut. Ara és una part important, potser la que més, de l’activitat esportiva de la Ciutat de Vacances.
-Quanta gent mobilitza el centre en un any?
-Rebem uns 7.000 submarinistes l’any. Això dóna molta vida a la Ciutat, no només en temporada alta. Fem tota mena de cursos, des del bateig, fins als d’advance, FEDAS, etc. Fins aquí ve gent amb intencions molt diferents, des dels que volen fer un curs, fins als que, en grup, volen fer submarinisme pel seu compte. En temporada baixa, abunden els grups, però en temporada alta, al juliol i a l’agost, els batejos i els cursos. Cada dia hi ha sortides, al matí i a la tarda, depenent del nombre de gent.
-Es pot dir que el respirar del CAS Cala Montjoi va lligat al del turisme?
-La nostra bona salut va lligada a la del turisme. I aquest any, encara més. Aquesta temporada s’ha notat moltíssim la manca de gent. Ens movem per estadístiques, i aquestes ens diuen que alguna cosa passa. Per sort, però, tenim una clientela molt fidel, no només francesa, sinó també espanyola. S’ha de tenir en compte en lloc on ens trobem, dins la Ciutat de Vacances i en ple Parc Natural. Hi ha pocs centres a Espanya que puguin gaudir d’aquest entorn natural, i això ens ajudi a fidelitzar la clientela. Hi tenim una relació quasi d’amistat. Sabem com funcionem i són conscients que aquí poden sortir vestits del bungalow, agafar l’equip i pujar al vaixell. És un gran avantatge. Aquí ho tenen tot. I tot és molt a prop, i això és important. A banda d’això, també s’ha de dir que hi ha molt bones immersions.
-Viuen el marge de la competició?
-No ben bé. Aquí s’han celebrat Campionats de Catalunya de Vídeo Submarí, de Fotografia... També s’hi ha fet cursos d’apnea –un habitual és l’excampió mundial d’aquesta disciplina... Les competicions que organitzem són les que ens delega la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques. L’any passat, per exemple, vam fer-hi el Campionat d’Espanya d’apnea.
-Noten una mena de responsabilitat afegida pel fet d’haver de combregar amb l’exemple de preservar el medi natural potser més que ningú?
-Trobar-nos dins un Parc Natural té els seus avantatges i els seus inconvenients, però ens beneficia més que una altra cosa. El nostre principal interès és el de conservar l’entorn perquè, si no, en serem els principals perjudicats. Estem disposats a replantar arbres, a fer restriccions a les zones d’immersió... sempre que sigui en benefici de l’entorn. Els primers interessats en preservar la zona terrestre i marítima som nosaltres, perquè vivim d’això. Tenim controls de la Generalitat que d’altres complexos no tenen.
“Augmentar el nombre de submarinistes l’any no seria bo per a l’entorn”
-Cap on ha de caminar el Centre?
-La nostra intenció és la de millorar en serveis i en equipaments. Volem donar més facilitats perquè es pugui practicar aquesta activitat amb el menor esforç possible. Cada dos o tres anys renovem els equips. Volem millorar els bungalows, per tal d’oferir més comoditat. Però no volem “massificar”. Estem bé amb 7.000 submarinistes l’any. Augmentar-los, no seria bon per a l’entorn. Agafarem el que puguem agafar.
-Al submarinisme encara li pesa l’etiqueta d’activitat poc esportiva –alguns no consideren que sigui un esport, amb caràcter elitista i reservada als privilegiats?
-Cada vegada menys. Abans era molt complicat per submarinisme, i ara tothom en pot fer. Estem arribant a això. Qui vol fer un curs o un bateig, ho pot aconseguir per un preu molt raonable. A més, no és gens perillós i es fa com s’ha de fer. Hi ha uns protocols que s’han de seguir. Nosaltres no hem tingut mai cap accident greu, i si passa alguna cosa és perquè no s’han complert les normes de seguretat. Costa fer veure a la gent que el submarinisme és un esport més. El perquè, no el sé. L’he tingut molt a prop durant molts anys. Arribar a la gent no és tan fàcil, perquè no és un esport tan popular com el futbol, per exemple. No se li dóna el ressò que hauria de tenir. La gent l’ha de conèixer, ha de tenir la possibilitat d’experimentar la sensació que es té dins l’aigua. És una desconnexió molt agradable.
Uns 50 “apneïstes” a l’estatal de l’any passat
Prop de mig centenar de participants van disputar, entre els passats 30 d’agost i 2 de setembre de 2007, al 8è Campionat d’Espanya d’apnea estàtica i dinàmica, que es va fer a Cala Montjoi, organitzat pel Club Skaphos de Palamós. En estàtica, amb 19 participants en la categoria masculina i 6 en la femenina, en títol va ser per als canaris Fernando Manuel Febles i Elisabet González, amb 6’21’’ i 4’58’’, respectivament. En apnea dinàmica, el primer lloc masculí –19 participants- va ser per al madrileny José Gabriel Arcos i la canaria Maria Raquel de Ana –6 fèmines. En pes constant, els canaris Antonio Julián López i Maria Raquel de Ana van encapçalar la classificació. La general global masculina la va liderar el madrileny José Gabriel Arcos, seguit dels canaris Fernando Manuel Febles i Antonio J. López. En noies, el primer lloc va ser per a la canària Maria Raquel de Ana. La federació canària va ser 1a per equips, per davant de la balear, la gallega i la catalana.
Balance
Ice Slide
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada