La Unió, amb Carles Perxas a la presidència i l’escalenc Solé a la banqueta, es va proclamar campió del grup B de 2a –amb equips com la Bisbal, Palamós, Anglès i Palafrugell- i va retornar a 1a gràcies al 6-2 contra el Cervera al partit decisiu, jugat al camp de l’Europa, la temporada 1946-47
Figueres / La Unió tornarà a jugar a 2a Regional 62 anys després de fer-ho per darrera vegada. Va ser la temporada 1946-47, amb Carles Perxas a la presidència, després que l’equip baixés de 1a Regional la campanya anterior, en què va protagonitzar un campionat desastrós amb només 12 victòries en els 46 partits que va jugar –10 empats i 24 derrotes. Eren anys foscos per al Figueres, que la temporada 1944-45 ja s’havia salvat pels pèls del descens a 2a Regional. En aquells moments, una ampliació de la 1a Regional el va beneficiar, però la temporada següent, la 1945-46, el descens va ser inevitable. Amb Romans a la banqueta, i amb l’afició encara desinflada per no poder veure l’equip a 3a Divisió, el campionat va acabar essent un suplici, que va desembocar en un altre descens. Moix, Bronsoms, Zarco, Vilarrasa o Güell eren alguns dels jugadors que, aquella temporada, van defensar la samarreta dels unionistes, que van acabar la fase regular en el darrer lloc de la classificació –a la segona volta no van guanyar ni un sol partit. Després, a les dues promocions per salvar-se, contra el Lleidatà i l’Horta primer, i enfront del Valls, després, el Figueres no va estar gens encertat, i va acabar baixant a 2a Regional.
Si la situació esportiva de l’equip de futbol de l’entitat no era precisament òptima, sí que ho era la d’altres seccions que la Unió disposava en aquells moments. Durant les Fires de 1946, el Figueres va engegar de nou la seva secció d’atletisme –amb Torres, Moneret, Romans, Reig, M. Coll, Falcó, Geli, Amat, F. Coll, Tribulietx II, Freixa, Arderiu, Sánchez, Tribulietx I i Ferran, amb Puntonet com a delegat, en una trobada amb l’Hispano Francès barceloní, el GEiEG i el Vic. El mes de febrer de 1946, l’equip d’atletisme de la Unió es va proclamar campió de Catalunya a Girona en la categoria de debutants.
Uns mesos després, l’equip de futbol emprendria el seu camí, curt, per la 2a Regional, en el seu grup B. L’Anglès, el Palafrugell, la Bisbal i el Palamós eren els altres equips gironins de la categoria aquella campanya, la 1946-47. L’exinternacional Solé, de l’Escala, es va fer càrrec de la banqueta d’aquell equip, que presentava les cares noves de Sureda, Félez, Marmaneu, Iglesias, Cabello, Bosch –de Colera, que arribaria a jugar amb el Barcelona i el Perpinyà- i Sol II –de Portbou. De les 18 jornades, el Figueres només va ser derrotat en dues, i va ser campió del grup Barcelona-Girona. A la promoció per pujar, que es va jugar en un terreny de joc neutral, el de l’Europa, contra el primer classificat del grup Lleida-Tarragona, el Cervera, els figuerencs, amb Rafel Pallissera com a delegat, van imposar-se amb claredat per 6-2, en un partit que suposava el retorn de l’equip a 1a Regional. Aquella temporada, la Unió va jugar un total de 32 partits, amb 16 victòries, 7 empats i 9 derrotes, uns números que no van evitar la dimissió del president, Carles Perxas, i de Miquel Guillamet, cansats dels comentaris crítics d’un grup de socis. Era l’estiu de 1946. Ara, 62 anys després, el Figueres, immers en una situació totalment diferent en molts àmbits, tornarà a militar a 2a Regional.
Tot i que els blanc-i-blaus van tornar a Regional, en aquesta ocasió, a 1a, les campanyes 1063-64 i 1964-65, el cert és que l’entitat ja no havia tornat a posar el peu a les categories provincials fins ara fa un any, que va haver d’inscriure’s a 3a Regional per evitar la seva desaparició. En els seus inicis, el Figueres va jugar a 1a Regional des de la campanya 1919-20 fins a la 1931-32 i, a 2a, entre les temporades 1932-33 i 1940-41. Va retornar a 1a els campionats 1941-42 i 1942-43, abans de fer el salt a 3a Divisió –1943-44- on va romandre només un any. Dues temporades més a 1a (1944-45 i 1945-46) van precedir el descens a 2a, on la Unió no juga des de fa 62 anys.
Figueres / La Unió tornarà a jugar a 2a Regional 62 anys després de fer-ho per darrera vegada. Va ser la temporada 1946-47, amb Carles Perxas a la presidència, després que l’equip baixés de 1a Regional la campanya anterior, en què va protagonitzar un campionat desastrós amb només 12 victòries en els 46 partits que va jugar –10 empats i 24 derrotes. Eren anys foscos per al Figueres, que la temporada 1944-45 ja s’havia salvat pels pèls del descens a 2a Regional. En aquells moments, una ampliació de la 1a Regional el va beneficiar, però la temporada següent, la 1945-46, el descens va ser inevitable. Amb Romans a la banqueta, i amb l’afició encara desinflada per no poder veure l’equip a 3a Divisió, el campionat va acabar essent un suplici, que va desembocar en un altre descens. Moix, Bronsoms, Zarco, Vilarrasa o Güell eren alguns dels jugadors que, aquella temporada, van defensar la samarreta dels unionistes, que van acabar la fase regular en el darrer lloc de la classificació –a la segona volta no van guanyar ni un sol partit. Després, a les dues promocions per salvar-se, contra el Lleidatà i l’Horta primer, i enfront del Valls, després, el Figueres no va estar gens encertat, i va acabar baixant a 2a Regional.
Si la situació esportiva de l’equip de futbol de l’entitat no era precisament òptima, sí que ho era la d’altres seccions que la Unió disposava en aquells moments. Durant les Fires de 1946, el Figueres va engegar de nou la seva secció d’atletisme –amb Torres, Moneret, Romans, Reig, M. Coll, Falcó, Geli, Amat, F. Coll, Tribulietx II, Freixa, Arderiu, Sánchez, Tribulietx I i Ferran, amb Puntonet com a delegat, en una trobada amb l’Hispano Francès barceloní, el GEiEG i el Vic. El mes de febrer de 1946, l’equip d’atletisme de la Unió es va proclamar campió de Catalunya a Girona en la categoria de debutants.
Uns mesos després, l’equip de futbol emprendria el seu camí, curt, per la 2a Regional, en el seu grup B. L’Anglès, el Palafrugell, la Bisbal i el Palamós eren els altres equips gironins de la categoria aquella campanya, la 1946-47. L’exinternacional Solé, de l’Escala, es va fer càrrec de la banqueta d’aquell equip, que presentava les cares noves de Sureda, Félez, Marmaneu, Iglesias, Cabello, Bosch –de Colera, que arribaria a jugar amb el Barcelona i el Perpinyà- i Sol II –de Portbou. De les 18 jornades, el Figueres només va ser derrotat en dues, i va ser campió del grup Barcelona-Girona. A la promoció per pujar, que es va jugar en un terreny de joc neutral, el de l’Europa, contra el primer classificat del grup Lleida-Tarragona, el Cervera, els figuerencs, amb Rafel Pallissera com a delegat, van imposar-se amb claredat per 6-2, en un partit que suposava el retorn de l’equip a 1a Regional. Aquella temporada, la Unió va jugar un total de 32 partits, amb 16 victòries, 7 empats i 9 derrotes, uns números que no van evitar la dimissió del president, Carles Perxas, i de Miquel Guillamet, cansats dels comentaris crítics d’un grup de socis. Era l’estiu de 1946. Ara, 62 anys després, el Figueres, immers en una situació totalment diferent en molts àmbits, tornarà a militar a 2a Regional.
Tot i que els blanc-i-blaus van tornar a Regional, en aquesta ocasió, a 1a, les campanyes 1063-64 i 1964-65, el cert és que l’entitat ja no havia tornat a posar el peu a les categories provincials fins ara fa un any, que va haver d’inscriure’s a 3a Regional per evitar la seva desaparició. En els seus inicis, el Figueres va jugar a 1a Regional des de la campanya 1919-20 fins a la 1931-32 i, a 2a, entre les temporades 1932-33 i 1940-41. Va retornar a 1a els campionats 1941-42 i 1942-43, abans de fer el salt a 3a Divisió –1943-44- on va romandre només un any. Dues temporades més a 1a (1944-45 i 1945-46) van precedir el descens a 2a, on la Unió no juga des de fa 62 anys.
A la imatge, la foto de família de la secció d'atletisme del club, l'any 1946.
Balance
Ice Slide
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada