No cal marxar gaire lluny!

Veient la passió desenfrenada dels "xaves" per sortir de la gran ciutat cap les petites ciutats (després ens titllen de pagesos), hem optat per fer del pont una petita passarela, humil però ben feta i sense estridències. Dijous matí, cita amb la bici i la colla de la Plaça (uns genis incansables). Com sempre, prop de 80 km. I a la tarda, de compres a l'Auchan, el que toca per aquestes dates. Allà, a banda d'omplir el carro de manera compulsiva (gràcies papa...), vam trobar molts coneguts... (però no us avançaré "ni piu"). Divendres va ser el dia més relaxat... Es va fer de dia molt tard..., però vam tenir temps, per, a la tarda, comprovar "in situ" que no havíem guanyat ni un tros de pa al concurs de fotografia de Camprodon. Per cert, a les 19h, a Camprodon el termòmetre marcava 2 graus... Això sí, en un atac repentí de ràbia vam començar a disparar de manera posseïda cap a l'il·luminat i encisador pont de la ciutat del Ter... No desistim: volem guanyat d'una punyetera vegada un sugus en un concurs. L'Ash i l'Agnès no sabien on posar-se del fred que feia... però amb una llonganissa i un bull al sarró.

Dissabte... calia fer coixí. Al matí, una altra cita... amb la colla de la Plaça. 80 km més. Amb prou feines hi va haver temps per descansar. A la tarda, partit amb el cadet del Vilajuïga. Per cert, al camp del Peralada B, 2-4 dels "Quermançó boys", dels quals començo a estar orgullós... Ah, i el dia no es va tancar sense una ració de gimnàstica... Sí, al pavelló, una competició que em va sorprendre... no pel nivell, sinó perquè a la graderia hi havia prop de 1.500 persones i perquè algunes gimnastes havien arribat a Figueres des de Finlàndia o la República Txeca... Poca feina, diria jo, tot i que les admiro. I diumenge... excursió!! A la Pica? No, no, queda lluny ara. Però estic segur que l'estiu que ve... Objectiu: castell de Requesens. Sí, sí, ruta fàcil. El cas és que no vam trobar cap -repeteixo, cap, excursionista- i sí molts patètics senglanistes (o senglanaires) orgullosos de patrullar a la muntanya amb una escopeta entre les mans a la caça i captura d'un senglar (recordeu Acorralado, de l'Stallone?). Pobres, em fan llàstima. Arribar a casa amb un animal com a trofeu... Hi ha campionats de dòmino, de veritat! i També donen trofeus! Tornant a lo nostre, 5 horetes de ruta i a mitja tarda, cap a casa, a descansar. I després, l'Ash a la banyera... què es pensa?? La veritat, tots vam passar per la banyera.

Una altra manera de passar quatre dies de festa. I en vénen més!